Se'n va anar

Ara que l'exjugador blaugrana ucraïnès Dmitro Txigrinski ja torna a ser a l'equip d'on va sortir per venir al Barça, el Xakhtar Donetsk, m'agradaria fer-los unes humils consideracions futbolístico-musicals.

Com tothom sap i ningú no ignora, Dmitro Txigrinski no va destacar a l'equip pels seus mèrits esportius. Però jo sóc guardiolista conversa i considero que si Guardiola diu que Txigrinski és bo per a l'equip però que li hem de donar temps per adaptar-se, doncs dic que sí senyor, i m'agenollo i escombro el seu despatx a la vegada que faig la vertical pont.

Doncs resulta que aquesta temporada passada, al programa El primer toc, que no em perdo mai, van fer-li una entrevista molt interessant a Txigrinski. No feia gaire, suposo, que el jugador era al Barcelona i tots teníem la lògica curiositat per saber-ne coses. Al final de la conversa, li van preguntar pels gustos musicals. Els futbolistes, en general, no destaquen per tenir-ne gaire, de gust musical, i vaig fer juguesques amb mi mateixa per veure si endevinava què diria. Shakira? Ana Belén? 

Però Txigrinski va dir que li agradaven els Pixies. Que bo. Els Pixies. Els autors d'un àlbum tan emblemàtic com Surfer Rosa, que han elogiat bèsties de la música com Bowie o Thom Yorke, el líder de Radiohead. El disc que Kurt Cobain (tan influït pels Pixies) va triar com el seu disc preferit de la dècada. 

A punt d'acabar-se l'entrevista, en Raül Llimós, doncs, li va proposar d'acabar amb un tema dels Pixies (un dels més coneguts de la banda). Però en Txigrinski, quan va saber-ne el títol, va dir: “Podria ser, en lloc d'aquest, Where is my mind? (és una cançó molt menys coneguda, però preciosa). No puc deixar de pensar que en el mateix programa un any enrere van entrevistar Touré Yaya. L'home va dir que li agradava Laura Pausini. Des d'aleshores, sempre que el veig en alguna foto amb els auriculars m'imagino que escolta Se fue.