De Sant Daniel a Venècia
La conca de la vall és rica en aqüífers i hi he volgut trobar una relació amb l’obra que l’artista Lara Fuxà presenta a la Biennal
A la vall de Sant Daniel conflueixen diferents rieres –la de can Llinàs, la del Polvorí, la de la Torra...– i torrents com el de Santa Margarida que van a abocar al Galligants. També hi ha fonts prou conegudes: la d’en Pericot, la d’en Fita, la del Bisbe, la del Ferro i la dels Lleons, que ja no raja. Fins fa relativament poc la majoria eren d’aigua potable, però d’un temps ençà els cartells de les analítiques sanitàries en desaconsellen el consum. La conca de la vall és rica en aqüífers i hi he volgut trobar una relació amb l’obra Llim, que l’artista mallorquina Lara Fuxà (Palma, 1985) ha presentat a la Biennal de Venècia, amb el comissariat d’Oriol Fontdevila i la producció de l’Institut Ramon Llull. Fuxà va viure una temporada a la vall de Sant Daniel i amb bicicleta resseguia el Galligants, un dels quatre rius de la ciutat. Des del 23 d’abril i durant set mesos la seva instal·lació ocupa l’espai Catalonia in Venice, en un magatzem de paret de totxo, cobert amb una vistosa estructura de fusta, que la resta de l’any acull embarcacions. L’origen de la llacuna de Venècia es troba en els sediments de sis rius que hi desemboquen. El projecte Llim és un conjunt de canalitzacions i petites cisternes de vidre –una de les identitats venecianes–que metabolitzen uns 800 litres de l’aigua de la llacuna, bombejades des del canal de San Piero. En un flux constant, l’aigua hi circula deixant residus, fangs, llots i sediments, és a dir, el llim, unes partícules microscòpiques. Fins al 27 de novembre la peça anirà assimilant els residus de l’aigua que retorna al canal. El tancament del cicle. A la inauguració del pavelló català hi van participar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la delegada de Cultura balear, Catalina Solivellas, en representació dels dos governs que formen l’Institut Ramon Llull, dirigit per Pere Almeda. S’hi destina un pressupost de 425.000 euros, dels quals una quarta part és pel lloguer de la nau. La presència catalana a la Biennal és completa en el pavelló espanyol amb el projecte d’Ignasi Aballí, comissariat per Bea Espejo, que no va inaugurar el ministre de Cultura Miquel Iceta, sinó el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares. A l’exposició central de la Biennal, La llet dels somnis, hi ha una tria de 200 artistes, entre elles la surrealista Remedios Varo (Anglès, 1908 – Ciutat de Mèxic, 1963) i l’artista i mèdium Josefa Tolrà (Cabrils, 1880 – 1959). Venècia sempre val una visita.