Opinió

De set en set

Entre cendres

Aquells dies terribles d’ara fa tres anys, del juny del 2019, quan un foc va cremar més de 5.000 hectàrees de bosc i conreus a la Ribera d’Ebre i les Garrigues, el més gran dels últims deu anys a Catalunya, es mantenen vius a la pell bregada per la terra dels que van perdre un tros: un tros de terra i un tros de vida, que per al pagès ve a ser el mateix. I sobretot que ho diguin als pagesos del terme de Flix: l’alcalde, Francesc Barbero, reconeix la difícil decisió que va suposar haver d’immolar quatre mil hectàrees del seu terme per poder perimetrar el foc i salvar el Priorat i les Garrigues. Ho diu en el documental Entre cendres, de les flixenques Xènia Ciuraneta, Alba Francín i Maria Pena, que ahir al vespre va emetre TV3. El treball recorda la catàstrofe i ens torna a amonestar no només pel deure encara no ben executat d’una bona gestió forestal, sinó per les circumstàncies que provoquen l’abandonament de l’agricultura i el despoblament. Els experts, amb Marc Castellnou (cap del GRAF dels Bombers) al capdavant, alerten que Catalunya ha passat d’un 34% a un 70% de massa forestal des de que es va crear el cos de bombers. Per tant, tenim el doble de superfície que pot cremar. La pagesia és vital per crear el mosaic agroforestal: i aquest mosaic equilibrat de bosc-conreu-espai urbà està en perill d’extinció igual com ho està el garant de fer-lo possible, que és la pagesia. Per això, ens recorda Castellnou, hem de tenir clar que quan comprem oli d’aquí i no del Marroc o avellana d’aquí i no de Turquia, no comprem només oli o avellana, comprem paisatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.