Opinió

A la tres

Fulls de reclamacions

“Al memorial de les inversions no executades a Catalunya l’espera la mateixa paperera que als memorials catalans anteriors

Aquells que asseguraven que després de l’1-O del 2017 Catalunya ja mai podria tornar al corralet autonòmic espanyol s’haurien de prendre un litre de til·la veient com el partit majoritari de l’independentisme (ERC) proposa quantificar la inversió pressupostada per l’Estat i no executada en els últims vuit anys i que el govern espanyol l’hagi de compensar amb un fons específic creat per a l’ocasió. No hi ha dubte que el referèndum d’autodeterminació del 2017 va ser un salt endavant del catalanisme en termes històrics, però la Catalunya del 2022 sembla haver tornat a la casella de sortida. O, si ho prefereixen, a la clàusula addicional tercera de l’Estatut de Catalunya del 2006, que obligava el govern espanyol a invertir a Catalunya en proporció al pes del PIB català a l’economia espanyola (19%). Si tots i cada un dels governs espanyols de tot color, d’abans i d’ara, s’han passat allò pel morro de la Cibeles, pressupostant a anys llum per sota del 19% i executant menys de la meitat del que s’havia pressupostat, què pot fer pensar ara a la bona gent d’ERC que el govern de Pedro Sánchez acceptarà crear un fons per pagar a Catalunya els milers de milions que l’Estat s’ha estalviat a Catalunya els darrers vuit anys? La bona voluntat del govern espanyol de torn? Jo els recordaria que, de tant posar una galta i després l’altra, als catalans els ha girat la cara més que a la nena de L’exorcista. Volen comptar? Doncs comptin, vagin sumant i tornin a omplir un altre full de reclamacions per entregar-lo solemnement a La Moncloa, a La Zarzuela o als lavabos del Bernabéu, que pel cas és igual. Acabarà al mateix lloc que les 46 reclamacions que Carles Puigdemont va entregar en mà a Mariano Rajoy, les 23 que va formular Artur Mas el 2013, la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, postulada per Valentí Almirall davant d’Alfons XII el 1885, i el Memorial de agravios que els diputats representants de les capitals de Saragossa, València, Ciutat de Mallorca i Barcelona van entregar a Carles III el 1760, en les úniques Corts que va convocar... A la paperera de la catalanofòbia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.