Opinió

De set en set

Sigueu incorrectes

Escolto per la ràdio el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, invitant els creadors a atrevir-se a afrontar “obres políticament incorrectes”, perquè les altres, les que s’abstenen de remoure res que punxi, al capdavall són adormidores i improductives. Fa menys d’una setmana, circulava l’esborrany del nou currículum de llatí per al batxillerat, en el qual es proposava introduir els alumnes en la comprensió de textos clàssics que els formessin en els valors del pacifisme i la solidaritat, evitant en canvi, i ho cito textualment, “aquells que fomenten el bel·licisme, l’enfrontament entre cultures i totes aquelles actituds contràries als conceptes anteriorment exposats”. Adéu al Cèsar i la guerra de les Gàl·lies, adéu a la història de Roma, ja que hi som. Podria ser un document fals, perquè sembla una broma, però el més preocupant, a la llum de les declaracions de Sunyer a favor de la valentia del pensament, és que en la societat bonifàcia d’avui resulta del tot creïble, com la mateixa proposició d’oferir als adolescents llatinades de “dificultat baixa”, enfront de la “dificultat mitjana” que en els currículums anteriors almenys els pressuposaven algun talent per afrontar reptes. Encaixa amb la relectura de certs contes infantils com a incitadors de la desigualtat i el crim, o amb la censura de pel·lícules com Allò que el vent s’endugué pel tracte vexatori als esclaus (en una història ambientada al Sud esclavista). Que calgui recuperar expressions com ara “políticament correcte”, que fa vint anys ja sonava demodé, és un mal símptoma de la mena de casa morta on ens obliguen a viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.