Opinió

A la tres

Macerar i xinxollar

“De tot plegat, en sortirà alguna cosa única, intrínsecament meva, resultat de les meves decisions i dels meus gustos

Diumenge al matí. Taller de ratafia en el municipi que ha esdevingut el cor de la recuperació d’aquest licor tan arrelat a casa nostra. Santa Coloma de Farners, diuen els entesos, fa olor d’aquest beuratge que surt de barrejar alcohol, herbes i espècies i deixar que el temps faci el miracle de l’entesa entre tots tres. Fa una calor aspra i seca i asseure’s sota els arbres, malgrat que no hi passa ni un alè d’aire, ve molt de gust. Al voltant de les taules preparades per a l’ocasió i coronades amb els pots de vidre de broc ample nous de trinca ens movem una trentena de persones molt diferents. Per a una semiurbanita com jo, més de platja que no pas de muntanya, li és molt fàcil detectar la gent que prové de ciutat o, si més no, d’un municipi prou gran on els licors no es fan a casa i es compren al supermercat. Per contrarestar, també hi ha participants que exhibeixen coneixements previs i intervenen sense vergonya durant les explicacions de qui dirigeix el taller. Neòfits i professionals, però compartirem un espai i un temps destinat a crear una beguda que, ens asseguren, serà tan personal com exclusiva. No hi haurà dues ratafies iguals, perquè, més enllà dels ingredients de base, en el resultat final hi haurà intervingut la mesura de cadascun, les preferències, el lloc triat per deixar reposar el licor i les aportacions posteriors que s’hi puguin sumar. M’explico. Els límits hi són per trencar-los. Ens diuen que els millors resultats són fruit de la gosadia. Doncs som-hi! Que t’agrada molt el cafè? Obres el pot i hi poses un grapat de grans. Què les figues t’enamoren? Doncs n’hi aboques un parell. Que la flor de saüc et crida l’atenció? Doncs ja trigues a incloure’n els pètals.

De tot plegat en sortirà alguna cosa única, intrínsecament meva, resultat de les meves decisions i dels meus gustos i això, ves per on, em motiva sobre manera. Això i la dolça obligació d’abraçar el pot cada dia per remenar el contingut amb amor i paciència. Del moviment en diuen xinxollar. No em diran que fins i tot el nom no és bonic?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia