Opinió

Cataplasma

Ara, tu, vós o vostè deuen pensar que què té aquest contra Elena?

Si tu, vós o vostè carregueu prou anys a l’esquena, el nom de cataplasma us deu ser familiar, tot i que remot. Recordo que, de petit, a casa me’n posaven al pit cada vegada que em refredava, tenia tos..., que era sovint. Avui, si atribuïm la condició de cataplasma a algú, és en el sentit figurat de pesat, feixuc, molest, o que malalteja: “Sempre tens maldecap, ets un cataplasma!” Però recordem el significat literal: apòsit que es feia amb dos parracs nets, entre els quals s’estenia una pasta feta de plantes cuites, farina, etc., que s’aplicava sobre la pell com a calmant i antiinflamatori. Un paracetamol d’abans. Els cataplasmes passaven per un medicament, exactament el que se’n deia un “remei per fora”: com que no s’havien de prendre per cap de les obertures que presenta el cos, donaven a afectats i parents una certa tranquil·litat, que solia sintetitzar-se en el corol·lari: si no li fa bé, tampoc no pot fer-li cap mal.

Aquests malaurats dies dels incendis, sempre que he vist i sentit el senyor Elena –el nostre ministre d’Interior–, no hi he pogut fer més: he evocat els cataplasmes a cada telenotícies. La calor, el tràfec dels focs i la considerable humanitat del ministre facilitaven un Elena lleugerament descamisat, suat i entranyablement atabalat. Però això era circumstancial. El que me l’associava als cataplasmes –ara en sentit figurat– era que solia repetir, amb un pèl de congestió, el que acabava de dir el responsable dels bombers, que solia aparèixer resilient i amb l’uniforme ben portat, de més que ja havia detallat amb molta exactitud l’estat del foc.

El frenesí dels mitjans feia que l’un i l’altre sortissin a cada moment, de manera que Elena reiterava pesadament, inútil i inexacta una segona comunicació de l’incendi. Ara, tu, vós o vostè deuen pensar que què té aquest contra Elena? Doncs dic que no res, ans al contrari: l’abraçaria! Simplement que el ministre magnificava la caricatura comunicacional (?) i exhibicionista de la majoria de polítics. No en tenen prou de xuclar càmera –que en aquest cas mig s’entén (està bé que el conseller del ram sigui al costat del bomber)–, sinó que mai no ens estalvien aquestes obscenitats light en presentacions, inauguracions, festes, catàstrofes... En fi –i ara cataplasmes en sentit literal–, que no ens fan cap bé; però, llevat d’alguna irritació ocasional, tampoc gaire mal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.