Tribuna
“¿Qué chingado significa ‘rebuig’?”
“Les administracions haurien de treballar de manera conjunta perquè estam davant d’una situació d’emergència lingüística i cultural i etnogràfica sense precedents. Manca habitatge, patim l’espoli fiscal i hi ha superpoblació
Aquest estiu, els cops de calor han fet estralls a l’àmbit polític, també a Mallorca. Els 27 graus imposats pel decret d’estalvi energètic han precipitat decisions incomprensibles com ara la que va portar l’Ajuntament de Palma a anunciar que destinaria 1,4 milions d’euros procedents de l’impost turístic a promocionar, en temporada baixa, la platja de Palma a través d’influencers. L’anunci va desencadenar una crisi de govern. El projecte es va publicitar en un moment en què l’Illa estava al límit de les seves capacitats. Els illencs estan tips de conviure amb l’estrès que causa la sobreocupació. El fet d’emprar influencers tampoc va agradar. Feia pocs dies que la mexicana Beth Oliver, que té més de cinc milions de seguidors al canal de TikTok, havia menyspreat Mallorca i el català. “Estic a Mallorca i aquí tot t’ho posen en català!”, comença un vídeo on la veuen que surt de ca seva i va caminant cap als contenidors d’escombraries. “¿Qué chingado significa rebuig?” Imaginin! La cosa no acaba aquí. “Paper i cartó... por lógica digo papel y cartón.” Sí, té lògica. “Si eres turista y quieres leer las señales, en Mallorca no vas a entender ni madre.” És clar que no. Posava l’exemple: “Aeroport en vez de aeropuerto.” Aquest menyspreu cap a la nostra llengua va ser criticat però també gratificat amb entrevistes a certs mitjans de comunicació. Cada clic compta.
Tornant al projecte de Digital Farm –així l’anomenen–, els nacionalistes de Més per Palma el varen rebutjar perquè, en un “moment de massificació turística com l’actual, el que necessita Palma és el canvi d’un model turístic”. La regidora de Turisme, Sanitat i Consum de Palma, Elena Navarro (PSIB-PSOE), ja ha dit que no el pagaran en doblers de l’ecotaxa. Però el mantindran perquè el principal objectiu que té és atraure nòmades i residents digitals en llargues estades durant la temporada mitjana i baixa i donar vida a Platja de Palma. Al final, tot va ser un “error”. Aquesta excusa és legítima des que Joan Carles la va posar de moda. Podem també va tancar les discrepàncies dient que el pacte cerca un “visitant diferent”.
El fet és que aquest visitant diferent ja és present a les Illes; si no, d’on ve la superpoblació registrada? El nombre de residents ha crescut un 50% des de l’any 2000. L’Instituto Nacional de Estadística pronostica que només en 13 anys el nombre de residents haurà doblat el d’habitants que vivien a les Illes l’any 1985. Fins i tot el sector immobiliari adverteix que Mallorca pot morir d’èxit per manca d’habitatge a preu assequible per a la classe mitjana. Balears lidera l’increment del preu de l’habitatge amb un 9,91%. Palma, amb un 10,88%, va ser la cinquena capital de província on va pujar més d’un any a l’altre, registrant un preu mitjà de 3.590 euros per metre quadrat.
El sector immobiliari de les Balears s’ha avançat al consistori llonguet. Fa anys que atreuen un tipus de resident de llarga estada que, a ca nostra, viu alineat. Aquesta situació està provocant uns desequilibris estructurals insostenibles, i davant això què fa l’Ajuntament? Idea el Digital Farm. Les Illes s’estan descapitalitzant en el sentit més ampli del mot. La pèrdua de patrimoni és visible. Varen perdre el regne de Mallorca. I ara... perdrem les arrels. I per als qui cerquen culpables. És cert, els illencs varen ser els primers en vendre.
Les administracions haurien de treballar de manera conjunta perquè estam davant d’una situació d’emergència lingüística i cultural i etnogràfica sense precedents. Manca habitatge, patim l’espoli fiscal i hi ha superpoblació. L’Assemblea Sobiranista de Mallorca ha fet públiques noves dades que avalen el maltractament al qual l’Estat espanyol sotmet les Illes Balears. Madrid ens roba 4.200 milions d’euros cada any via Hisenda que se’n van i no tornen. Mentre el govern espanyol inverteix 2 euros per habitant a Andalusia o Extremadura per a subvencionar llibres i material escolar, a les Balears la inversió és de 0,8 euros per habitant. Podem i Més van portar una iniciativa per limitar la venda d’habitatges a Mallorca. El PSIB-PSOE es va desmarcar dels seus socis. Ara tots tres partits es tornen barallar, el PSIB-PSOE vol promocionar el turisme a través del Real Mallorca. La meva padrina diria: “Tenen mal pel cap i no són crosteres.”