Opinió

Tribuna

La presó, poesia d’un no-lloc

“‘Pres’ és un llibre que es capbussa en la foscor per arrencar-hi brins de llum i espurnes de llibertat

Raül Romeva va ser un dels polítics independentistes jutjats pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, va ser condemnat a dotze anys de presó i en va complir quatre en presons com Estremera, Soto del Real i Lledoners. D’aquella experiència profundament injusta en van sortir un seguit de llibres d’assaig, una tesi doctoral i, el més singular de tots, un llibre de poemes, Pres, que l’editorial Stonberg ha editat formant part de la col·lecció Zura amb una portada il·lustrada per l’artista Ton Sant. A hores d’ara hem vist con molts dels polítics que van ser empresonats per l’Estat espanyol han acabat explicant les seves vivències en una bona col·lecció de llibres que abasten gèneres com la reflexió política, l’assaig, les memòries o els dietaris, però cap, tret de Romeva, que ja havia publicat llibres d’assaig i de narrativa amb anterioritat, ho ha fet utilitzant la poesia com a via íntima i vehicle d’expressió.

I aquí rau, amb tota probabilitat, la mirada excepcional que el llibre pot aportar a l’experiència viscuda. Queda clar, d’entrada, que la poesia demana una mirada diferent, molt menys analítica, molt menys narrativa, molt menys cartesiana que altres gèneres, i, potser per això, la singularitat i la força d’aquest llibre rau precisament en això, en aquesta mirada personal, íntima i poètica que despulla la realitat d’artificis i la converteix en percepcions directes, en la veu clara de l’ànima, en la realitat absoluta i profunda del cor que viu al límit de qualsevol sensació interior i exterior.

Entrar a la presó de la manera que ho van fer els polítics catalans suposa un poderós trencament amb tot el que s’ha conegut abans, la construcció sobtada d’un esvoranc violent que posa fi a tot el que s’ha viscut fins aleshores i que ho transforma en una mena de malson estrany on tot és nou, difícil d’assimilar i no precisament agradable ni plàcid. Potser sí que es pot aconseguir un cert grau d’adaptació a la nova realitat i ser capaç de trobar-hi aspectes positius, però el fons ha de ser sempre devastador i més encara si ens situem en l’àmbit personal, en estar allunyat dels teus, en viure privat de llibertat, en les hores i hores en què no pots fer altra cosa que pensar, que remenar la teva pròpia solitud. Cert, aquest Pres no és el primer llibre que s’escriu des de la presó i, probablement, no serà l’últim, però té un seguit de valors que el converteixen en força especial.

Si parlem de l’aspecte estrictament formal, en el que podríem dir l’arquitectura fonamental i interior de l’obra, la trobem dividida en set parts i cadascuna d’aquestes parts formada per deu poemes i encapçalada per dues cites (d’un home i d’una dona). Tot té el seu sentit, encara que, tal com diu el mateix Romeva, no necessàriament una explicació coherent i raonada. Els diferents apartats són prou gràfics i poderosos i donen una idea ben clara del que representen, del que expliquen i del que reflecteixen. Són el silenci, la cel·la, el pati, el locutori, l’abraçada, el record i l’amnèsia.

No cal ni dir que, exposats així, ja ens poden donar una idea ben aproximada de la realitat, de fet de totes les realitats viscudes. Tot són espais interiors i exteriors que es poden viure de moltes maneres, que són punts de partida de pensaments dispars i no sempre unitaris, són la geografia d’un túnel, la topografia precisa de l’enfrontament interior amb unes realitats encadenades, noves i desestabilitzadores. Partint d’una idea fonamental i que d’entrada ja obre un interessant i fèrtil camp de reflexió, Romeva planteja que la presó no és un lloc, i defensa que la presó és més aviat un no-lloc, i que una manera d’aconseguir abandonar-lo, escapar d’aquest no-lloc encara que només sigui durant un lapse concret i potser irreal de temps, és escriure.

I escriure poesia és precisament això, fugir de la realitat sense oblidar-la, sense obviar-la, sense renunciar-hi, sense deixar de sentir el pes feixuc de la solidesa impactant del dia a dia, però vestint-la de les pròpies percepcions i reflexions, de tot allò que pot servir per plantejar-se els interrogants bàsics i vitals de la condició humana, adaptats per força a una realitat inesperada i pertorbadora. Pres és un llibre que es capbussa en la foscor per arrencar-hi brins de llum i espurnes de llibertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.