Opinió

Guillamet a la biblioteca

Freqüentava conferències, presentacions, inauguracions...

S’ha celebrat a la Fages de Climent de Figueres una trobada per commemorar el centenari del naixement de Joan Guillamet, professor, escriptor i periodista, organitzada pel seu fill Jaume i per la directora Nati Vilanova.

Els “meus” tres Guillamet. U: va ser un dels professors del Muntaner que, un dia de juny de principis dels seixanta, ens examinaven als alumnes lliures dels cursos del batxillerat, que llavors començava als deu anys: ens impressionava vivament perquè era un home alt i corpulent que destacava al costat de professors, com ara Ramon Reig i Josep M. Álvarez, que eren d’humanitat reduïda. Des de la seva alçada, l’horitzontalitat que projectava amb la mirada ens feia la impressió que tenia per destí unes esferes inaccessibles als discents, una mena de nans irrellevants. Quan aixecàvem una mica la vista dels folis i entrellucàvem aquelles criatures, els vèiem com una mena de déus menors que ens havien de proporcionar la felicitat domèstica o la condemna estival. Dos: tres dècades després un Guillamet molt més ajustat a la realitat va ser el que venia sovint a Figueres, sobretot des que es va jubilar. Puc dir que ens vam fer aproximadament amics. Freqüentava conferències, presentacions, inauguracions... que se celebraven a la ciutat i projectava una càlida afabilitat, animava una decisió cultural, donava el consell savi sobre les coses d’escriure, i, en tot el que s’esqueia que comentés, hi veia sempre el got mig ple. Tres: el d’una sessió oferta pel seu fill sobre la premsa al Casino del carrer Ample; en excel·lent relació com he dit, sèiem de costat en un lateral i en Jaume ens va mirar un moment per posar-nos d’exemple i mostra dels periodistes que no han estudiat expressament per ser-ne i fer-ne. C’est pas si mal de ser armat periodista pel degà de la Pompeu Fabra en la mateixa vetlla compartida amb Joan Guillamet!

Vam intervenir en la mesa sense taula J. Vallmajó, Q. Tremoleda, Anna Teixidor i el regidor A. Martínez Puig; tots vam subratllar les innegables moltes virtuts de l’home que va optar per donar a la biblioteca Fages de Climent tota la seva paperassa: originals de les edicions, inèdits, articles, cartes, etc, que va ser ponderada per la bibliotecària Ester Arché i que, amb els llibres, és el que quedarà quan el temps vagi esvaint l’amable record de la persona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.