Opinió

A la tres

Milions de treure i posar

“Quan les obres siguin una realitat, els faltarà temps als ministres de torn per agafar l’AVE i venir a tallar la cinta

Al Congrés dels Diputats sembla que ja ha arribat la campanya de Nadal plena de regals i promeses de centenars de milions a canvi d’obtenir el suport necessari dels partits per aprovar els pressupostos del 2024. La darrera notícia que ens arriba als ciutadans, perquè queda clar que les negociacions polítiques estan tancades i barrades des de fa dies, és un paquet de 900 milions per a Catalunya perquè els inverteixi “en àmbit ferroviari i viari”.

Perquè ens entenguem, com que des de Madrid són incapaços de garantir l’execució de determinades obres que s’allarguen en el temps, i això els dona mala fama, el més fàcil és fer una transferència de diners a la Generalitat i que sigui l’administració catalana qui assumeixi els llargs processos, la redacció de projectes, els concursos públics i les adjudicacions pertinents. Ara, això sí, quan les obres siguin una realitat, els faltarà temps als ministres de torn per agafar l’AVE i venir a tallar la cinta. Perquè ja se sap que qui paga mana. Dins la partida milionària anunciada hi ha una aportació plurianual de l’Estat de 384 milions per a obres al Maresme derivades de la cessió de l’N-II. Ai las! El passat sempre torna, sobretot per recordar-nos que les paraules se les endú el vent i que enganyar el personal surt gratis.

M’explico. L’any 2009 l’Estat va traspassar la titularitat de la carretera N-II a la Generalitat amb la promesa que l’acompanyaria amb una partida de 400 milions que s’havien d’invertir per millorar la mobilitat sostenible de la via. D’aquells diners, l’Estat va acabar pagant-ne 97,4 milions, que la Generalitat va decidir invertir en polítiques d’habitatge. L’excusa perfecta per no fer efectiva la resta dels milions va ser que el govern català no havia complert amb el destí inicial per al qual es va crear la partida. Des de llavors, d’anuncis per pacificar l’N-II se n’han continuat fent al Maresme, però sempre amb la boca petita i condicionats a uns diners que no acabaven d’arribar. Fins avui, després de tretze anys. Perquè ara va de debò, oi?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.