Guardioles i caravanes solidàries
Fa anys a l'escola, la cooperació amb el Tercer Món s'explicitava a traves d'unes guardioles de ceràmica amb cares d' indis, xinesos o negres, on els nens fèiem un donatiu destinat a les missions. Mai vaig saber ben bé ni de quina missió es tractava ni si el seu objectiu era treure de la misèria alguns pobres o salvar les seves ànimes via conversió. Fos el que fos, ens reconfortava el cor pensar que havíem contribuït a un fer el món una mica mes just. Ara, la solidaritat té expressions molt més sofisticades però sovint pateix la mateixa falta de transparència. Les guardioles de cares s' han transformat en caravanes solidàries, les almoines en subvencions públiques i les missions en projectes en zones d'alt risc.
El segrest i el posterior alliberament de tres membres de l' ONG Barcelona Acció Solidària ha reobert el debat sobre el paper d'aquestes organitzacions i el seu control públic. Així, hem sabut que a Catalunya hi ha més de 700 entitats destinades a la cooperació i que gestionen cada any uns 600.000 euros de mitjana, diners procedents en bona part de la butxaca pública. El primer que sobta és el nombre. Tantes organitzacions només a Catalunya sembla exagerat, sobretot si a vegades coincideixen en objectius i zones d'actuació. També s' ha parlat d' algunes entitats que, sota la disfressa de la solidaritat, en realitat el que busquen és algú que subvencioni afanys d'aventura particulars o descaradament es defineixen com a turisme solidari.
I finalment també hi ha sobre la taula qui ha de protagonitzar les accions solidàries in situ, especialment quan la majoria de les vegades es treballa en zones conflictives o directament en escenaris de guerra. Els errors logístics d'aprenent, el desconeixement de les normes de seguretat bàsiques i els dubtes sobre l'eficàcia de les caravanes, per exemple, haurien de ser un toc d'alerta suficient per regular, professionalitzar i fer mes transparents unes activitats que si bé en la gran majoria dels casos poder estar inspirades per la bona fe i la millor de les intencions, costen molts diners i comporten un risc molt alt. I és que de bones intencions, l'infern n'és ple. Especialment quan paguen els altres.