A la tres
Claredat clarobscura
“L’acord proposat pel president Aragonès neix en minoria i en campanya, amb el país dividit i sota l’enclusa constitucional i judicial estatal. Que tingui més sort que Ibarretxe
El país busca una sortida a l’anhel independentista de bona part de la seva població, després de l’intent del 2017 i de la repressió que se n’ha derivat. En aquest entorn, de tots conegut, s’emmarquen les diferents propostes de debat sobre el futur del sobiranisme que en els darrers mesos han posat damunt la taula actors acreditats com ara Òmnium i l’ANC. Fins i tot Montserrat convocarà unes jornades sobre el futur del país. I la de claredat del president Aragonès, que busca pactar els termes per poder datar un referèndum. L’acord neix emboirat, perquè el govern té una evident minoria que ja l’ha dut fins i tot a veure com el Parlament li tombava la proposta abans de presentar-la, en una iniciativa dels comuns per convocar la taula de partits. Taula que no sembla que hagi d’obtenir millors resultats que la de la sequera, malgrat que aquest sigui el principal problema de Catalunya, segons el mateix president. No queda clar si aprofitava la proposta de claredat per avisar-nos de les restriccions d’aigua o la sequera per introduir l’acord de claredat. El cas és que estem en campanya i l’anunci busca també activar l’electorat propi per al 28-M. Tant de bo que la via Aragonès, o la canadenca, faci camí, la qual cosa voldria dir que ens acostem a un referèndum. El problema és que l’esquelet constitucional espanyol i l’aparell judicial de l’Estat hi veuen un delicte greu, en el fet de convocar una consulta d’aquesta mena, i difícilment s’avindran a cap acord, menys encara si fos mínimament vinculant. Si la catalanofòbia preelectoral encara triomfa arreu de l’Estat, com hem vist amb la Verge del Rocío! Molt haurien de canviar les coses perquè a Aragonès no li facin un Ibarretxe. Debats interns eterns, proposta als altres partits, a l’Estat i... copet a l’esquena. Com el que va rebre la delegació del Parlament de Turull, Rovira i Herrera que demanava el 2014 al Congrés la potestat de fer referèndums. Això sí, com va admetre fa dies el mateix president del Cercle d’Economia, el problema català “continuarà vigent”.
