Trossos

Esbaldir

Quan va morir Franco, els qui tenim una edat recordem que va haver-hi el que es va anomenar la sopa de lletres: cada dia sortien partits nous, s'editaven guies per saber qui era qui i gairebé cada personalitat política amb aspiracions muntava el seu partit particular. Van venir després les primeres eleccions democràtiques i es va forçar una esbaldida general: entre desaparicions, fusions i confluències en van quedar ben pocs. La major part encara hi són.

Sistema

El sistema electoral que tenim es va inventar per esbaldir la sopa de lletres i per tenir pocs partits molt forts. Les llistes tancades i bloquejades, les circumscripcions grans, la llei d'Hondt afavoreixen la concentració de partits. O, per dir-ho d'una altra manera, castiguen amb duresa la fragmentació. Els espais polítics que es van fragmentar, on hi havia molts partits buscant i repartint-se un mateix electorat, es van difuminar i van perdre pes polític.

Nacionalisme

El nacionalisme català viu avui una revifada de la vella sopa de lletres. Hi ha hagut un canvi de conjuntura i molts hi veuen la seva oportunitat. Res a dir. Però el sistema continua dissenyat per castigar la fragmentació. Quan un espai polític es fragmenta, tots els que l'habiten hi surten perdent. Un exemple? Patxi López és avui lehendakari perquè el nacionalisme –tot i ser majoritari a Euskadi– es va fragmentar i es va barallar. I per altres coses. També per aquesta.