Es ven el “mas Ribot” de Salt, situat dins la finca del marquès de Camps i que consta de la masia del noble i la casa del masover que, segons s’explica a l’arxiu municipal de Salt, podria tractar-se de l’original antic mas del qual es parla en un document datat el 1406. El segon marquès de Camps, Carles Camps i Olzinelles, va ser un gran terratinent que el 1893 va cedir uns terrenys prop d’on ara s’aixeca la plaça que porta el seu nom i que van permetre lligar Girona amb Santa Eugènia i la ronda Ferran Puig. Els diners amb què l’Ajuntament gironí va compensar el marquès de Camps, aquest els va lliurar a l’asil de les Germanetes dels Pobres.

La casa que ara es ven, amb 32 hectàrees de terreny, està catalogada dins del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric de Salt. La finca queda al final del barri vell del poble, passada l’autopista. Una visita al portal immobiliari on s’anuncia dona idea de la bellesa del complex senyorial. El preu: cinc milions i mig d’euros. Que els val, no ens enganyem.

Davant d’aquest anunci és fàcil pensar que, si visquéssim en un món perfecte, podríem somiar que aquests tipus d’edificacions estan destinats a ser de propietat pública, sempre tenint en compte que els amos haurien de tenir dret a no perdre-hi diners, que les inversions fetes per mantenir-los oberts són caríssimes. Visualitzar-hi una biblioteca, una casa d’entitats, un espai per a joves i per a infants, no es fa difícil mirant-ne les fotos. Fent ciència-ficció patrimonial podríem imaginar un departament, un canal, un conducte administratiu dedicat a detectar i negociar oportunitats com aquesta. A Anglaterra els famosos trusts han aconseguit protegir més d’un dels grans palaus que s’escampen pel país. No estaria de més intentar imitar-los.

A les comarques gironines hi ha molts exemples que un castell, un palau o una gran masia s’han posat a la venda i no hi ha hagut possibilitat d’aconseguir-los per al poble. El març passat es deia que el traspàs del castell de Santa Pau a l’Ajuntament –que no hi vol destinar diner públic i ha impulsat un crowdfunding– estava a punt de tancar-se. A veure si hi ha sort. En aquest i en altres casos.