Opinió

Tribuna

Qüestió d’actitud

“El concepte “felicitat” provoca al·lèrgia en segons quins cercles intel·lectuals, que sovint l’associen a una actitud d’infantilisme i d’immaduresa
“Conec famílies amb renda baixa que es consideren prou felices –la solidaritat i l’amor incideixen en la percepció de benestar

Estic llegint un llibre que m’han regalat, Maestría Hygge, de Julia Santos, que es refereix a un terme molt estès entre els danesos, que són considerats –segons l’Institut d’Investigació Sobre la Felicitat de Copenhaguen– una de les societats “més felices” d’Europa. Permetre’s un institut d’investigació d’aquesta mena és un luxe. Els danesos diuen que practiquen el hygge, un concepte de benestar que inclou tenir un habitatge acollidor, menjar suficient, roba confortable i bona companyia. Les conclusions de l’estudi poden ser qüestionables, però permeten analitzar els factors de benestar dels que afirmen sentir-se bé o “prop de bé”, com diu el bon amic i periodista Jordi Grau, quan li preguntes com es troba. L’anomenat hygge proposa abandonar l’actitud de queixa i de mal humor, lícita i necessària, però que resulta nociva quan la mantenim de manera contínua. Té molt a veure amb saber capejar les contrarietats. Ja sé que al nostre país hi ha un percentatge d’immigració que no té comparació amb el de Dinamarca, que no gaudim d’independència econòmica ni política, i que un nombre important de ciutadans no té accés a l’habitatge o a una renda digna. Però conec famílies amb renda baixa que es consideren prou felices –la solidaritat i l’amor incideixen en la percepció de benestar.

D’altra banda, el concepte “felicitat” provoca al·lèrgia en segons quins cercles intel·lectuals, que sovint l’associen a una actitud d’infantilisme i d’immaduresa, i en el món artístic i literari existeix la creença que el patiment incrementa la fluïdesa creativa. Molts artistes han creat obres meravelloses a partir d’un fet traumàtic, però encallar-se en el malestar, el desànim i la tristesa i no saber-los transitar porta a un sofriment estèril. Fa temps que procuro posar distància en tot i encarar el present de manera acollidora, fet que implica estar present, ser amable amb tu mateix i, de retruc, amb els altres. Estic canviant d’hàbits, fins i tot de transport, i acostumo a circular amb un tractoret que pot córrer a 50 km/h màxim i que em permet passar per camins allunyats de les carreteres principals. És una altra manera de circular i de contemplar que propicia anècdotes. Un dia d’aquests tenia aparcat el vehicle en el voral d’una carretera local per fer un petit descans.

Em vaig animar a recollir llaunes i plàstics de terra i després se’m va acudir fer estiraments de cames, els avantbraços recolzats al remolc del tractoret. En aquell moment va passar un cotxe amb tres homes dins. Es van aturar i, sense abaixar el vidre, em van fer signes preguntant si necessitava ajuda per empènyer el tractoret. Es devien pensar que el vehicle estava avariat. Jo podia haver malinterpretat el gest, enfadar-me o indignar-me, però em va semblar un fet innocent i simpàtic. Hi ha moltes anècdotes de diferent caràcter que tenen en comú una manera neta –si no objectiva– d’interpretar els esdeveniments, malgrat que el dia a dia sigui complicat i el sistema ens vulgui embolicar en el desànim i la sensació d’apocalipsi i ens obligui a mil requeriments administratius.

Encara estic arrossegant la paperassa que comporta rebre una herència minsa i, després de vuit mesos d’anar passant per notaria i oficines tributàries, he tornat a presentar el testament original de la mare al registre de la propietat, perquè a les escriptures d’acceptació d’herència no hi constava. Una presa de pèl suavitzada per l’amabilitat dels treballadors que diuen: això no depèn de nosaltres. Ho he denunciat sense immutar-me emocionalment; al final, t’ho pots prendre com un joc. L’això no és cosa nostra s’ha instal·lat en bona part de l’administració pública, que sembla voler emular les entitats bancàries en el maltracte als ciutadans –sobretot si pertanys al GOI o grup objectivament identificable de la classe mitjana.

Els danesos, quan esclata la tempesta i marxa la llum, escolten els trons. Un amic meu s’ha trobat unes quantes oficines bancàries tancades per vacances i un contestador que va repetint frases bilingües. Ha deixat el següent missatge: “Bon dia, buenos días, estic trucant a la seva oficina, estoy llamando a su oficina, el motiu de la meva trucada és..., el motivo de mi llamada es...” Posem-hi bon humor. Posem-hi hygge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia