Quin jutge més comprensiu!

Un jutge benèvol i atent a tots els detalls que interactuen en una violació, que la llei dona garanties perquè tots ens sentim protegits. Tots? Totes no, almenys, perquè es veu que no hem après a expressar amb claredat el nostre consentiment –o manca– sobretot si hem sortit de festa i ens hem col·locat o hem estat subjectes a una submissió química. Vejam, pobres nois! Com se’ns acut que ens puguin entendre si parlem fluix, si semblem desmenjades o que tant ens fa, si no fugim de pressa i corrents? No és fàcil interpretar la nostra voluntat, som tan volubles! Potser sí que vam dir no, però volíem dir sí, que abans ja ho havíem fet amb un d’ells! Que els violadors es defensin com considerin millor, és el seu dret, no estan obligats a declarar contra ells mateixos, però que un jutge –ens referim a la sentència dictada fa poc a Florència– accepti fil per randa la seva versió i els absolgui perquè van tenir “una percepció errònia” dels desitjos de la noia violada i la seva actitud no es pot qualificar de delictiva, això ja sobrepassa tots els límits tolerables. No, no s’ho creguin, aquest jutge no és curt de gambals, ell mateix reconeix un comportament violent per part dels nois, ha pogut valorar el corresponent informe mèdic i troba que el que van fer no està bé, però a la vegada no es creu la declaració de la víctima. Als investigats en canvi els aplica un peculiar atenuant: “Van actuar condicionats per una concepció pornogràfica de les seves relacions amb el gènere femení, derivada, potser, d’un dèficit educatiu.” O sigui que no en tenen cap culpa, la pornografia els ha ensenyat que el plaer de les dones rau en el sofriment i ells, al capdavall, violen de bona fe, heus ací la justificació. Quin jutge més assenyat, comprensiu i misogin!