A la tres
‘Juanca’ I, l’anguila
“N’hi ha que tenen la barra de manifestar-se a Madrid per “la igualtat de tots els espanyols”, quan el primer que es rifa de la justícia és el que va ser el seu cap d’Estat
No es podia saber. La justícia anglesa rebutja portar als tribunals el rei emèrit espanyol. Considera que no té jurisdicció per processar-lo, arran de la demanda per assetjament i difamació que va presentar la seva examant Corinna Larsen. Joan Carles s’esmuny de nou com una anguila. Una altra vegada. I, també en aquest cas, en sortirà ben parat. Malgrat que encara es pugui interposar recurs, el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les ja deixa clar en la seva interlocutòria que les martingales del rei espanyol no són exportables a altres països. Que la roba bruta, cadascú la seva, diu. I que, per tant, si ha de ser jutjat, que ho sigui al seu país. Quin fart de riure! No es podia saber i no era previsible. No, no. I encara n’hi ha que tenen la barra de manifestar-se a Madrid per “la igualtat de tots els espanyols”, quan el primer que es rifa de la justícia és el que va ser el seu cap d’Estat. Aquell que ara viu amb tota mena de luxes a Abu Dhabi. A cos de rei? A costa del que va defraudar a Hisenda? A costa dels calés que va acumular en paradisos fiscals mentre l’Estat espanyol naufragava enmig de la cruenta crisi del 2008? Amb aquelles milionades que es va embutxacar mentre demanava als seus súbdits solidaritat i exemplaritat en els seus indigestos discursos de Nadal?
Qui somiava un dia veure l’emèrit assegut al banc dels acusats és un il·lús. La igualtat davant la justícia que branden el PP i els seus aliats de Vox només és vàlida sota “respectables” excepcions. Les clavegueres de l’Estat ja s’ocupen que així sigui. I per això l’emèrit continuarà esmunyint-se com una anguila, a Madrid i a Londres, tantes vegades com vulgui. Si no és per la mal entesa immunitat, que l’ha salvat dels delictes fiscals –que són obvis i que estan més que demostrats–, serà per aquesta capacitat d’anguilejar que té Joan Carles. Una habilitat, tot s’ha de dir, molt de casta borbònica i que els constitucionalistes no només la permeten, sinó que l’aplaudeixen. Amb les orelles i dempeus.