... i no cremem RENFE ni Res

Dissabte a la tarda. Apareix el senyor Rodalies Renfe i diu: “Demà hi haurà trens a l’aeroport”. I que va passar ahir? Que, evidentment, a l’aeroport s’hi continuava anant en autocar (o en carro). Això si, als passatgers se’ls oferia l’oportunitat de veure trens inexistents al panells informatius de l’estació de Sants. I ningú va aprofitar la ressaca de la revetlla per fer una foguera allà mateix.

Som un país tan civilitzat que no parem de destrossar la credibilitat dels que viuen de dir que volem trencar Ejpaña. Trencar qui? Però si el desori continuat de Rodalies ens l’empassem sense immutar-nos. La pregunta és: a tot arreu seria igual? Què passaria si als altres indrets on Renfe perpetra el seu servei, la situació fos la d’aquí?

A Madrit i a Euskadi això no passaria. En el primer cas perquè només un mes amb aquest servei de broma i fins i tot intervindrien el Constitucional i l’Audiència Nacional. En el segon perquè allà ni el Govern, ni les institucions, ni els empresaris, ni els usuaris permetrien aquesta presa de pel continuada.

A València no hi hauria problemes amb el servei de Rodalies, bàsicament perquè ja no tindrien servei de Rodalies. La Generalitat hauria expropiat els terrenys per 1/ fer-hi uns JJOO aquàtics planetaris (o més), 2/ per construir-hi un parc temàtic amb els millors deliris fotocopiats de si mateix d’en Calatrava, 3/ per aixecar set mil urbanitzacions i 4/ per augmentar el dèficit públic fins on calgui.

A Múrcia també haurien eliminat el servei, però ells per omplir el traçat amb camps de golf. El govern extremeny es passaria el dia dient que la culpa de tot és dels catalans, que som uns insolidaris. A Navarra comprarien Rodalies i, si cal, Renfe sencera. Serà per diners. I els gallecs? Bé, allà encara avui amb prou feines els arriba el tren.

I mentre, què diuen els senyors Renfe des dels seu despatxos de Madrit?: Ah, però a Catalunya hi tenim Rodalies?