Crònica de Barcelona
Les obres, l’àncora de Collboni
Les obres són l’àncora que té el govern del PSC per refermar la seva voluntat de lideratge davant de l’ull públic
Ahir va ser dia d’inici d’obres a la ciutat. Actuacions que s’han estat planejant, discutint i aprovant en els darrers anys, finalment es van posar en marxa. Van arribar les primeres rases, les primeres màquines, les primeres tanques, que es van afegir a les d’altres obres que ja estan engegades.
De moment, aquesta és l’àncora que té l’actual govern municipal per refermar la seva voluntat de lideratge. Una carta que ha pogut jugar, fins ara, per obtenir visibilitat de cara a l’ull públic –amb rodes de premsa, anuncis i presentacions– i per donar la sensació de mobilitat d’acció. Però a ningú se li escapa que són reformes i remodelacions que venen de mandats anteriors, en què ells van participar, també, però ja planejats i, sobretot, amb les partides pressupostàries fixades.
En els darrers mesos hem assistit a cops de guió que han fer brillar la gestió de Collboni, com ara l’acceleració de les obres de la Rambla, on està previst que s’aconsegueixi una reducció substancial del temps que ha de durar la reforma del passeig: de 72 mesos que es va dir, en l’anterior mandat, que es necessitaven per completar el passeig, a 32. Així, doncs, l’avinguda podrà ser estrenada just al final del mandat, el mes de gener de 2027.
També, a la ronda de Dalt, s’ha decidit a tirar pel dret i, després d’haver acceptat en un principi una possible revisió del projecte –sol·licitada per una part dels veïns–, s’ha optat pel projecte tal com va ser aprovat durant l’època Colau. Així, segons el govern municipal, s’endega la remodelació i després ja s’anirà veient com es gestionen els usos i els passos de vehicles i mercaderies, una vegada la zona s’hagi convertit en un àmbit pacificat.
Aquesta decisió ha coincidit feliçment en el temps amb l’anunci de l’inici de les obres per allargar l’L8 dels Ferrocarrils entre la plaça d’Espanya i Gràcia al parc de Joan Miró, que duraran dos anys i mig. Curiosament, els treballs de l’L8 han quedat prioritzats davant de la connexió del tramvia per la Diagonal. En aquest cas ha el govern ha deixat sense calendari la segona fase per completar la connexió del tramvia, i ho ha justificat per les obres que han d’allargar l’L8 dels Ferrocarrils entre la plaça d’Espanya i Gràcia. Els treballs de l’L8 impactaran en l’àmbit de Francesc Macià, on hauria d’arribar el tramvia des de Verdaguer.
L’any comença, doncs, amb una sensació d’efervescència pel que fa a obres diverses. Però per poder fer acció de govern real, amb marca de la casa, els socialistes han d’esperar a possibles pactes i a l’aprovació d’uns pressupostos que permetin moure inversions en les altres grans àrees com l’habitatge, les necessitats socials, o l’economia.
Paral·lelament, començaran els equilibris amb l’opinió pública, part de la qual ja ha manifestat una forta oposició a algunes de les obres citades. Caldrà veure com acaba l’amenaça d’una plataforma veïnal a Sant Antoni d’optar per la via judicial per aturar les obres de reforma. I també faltarà comprovar les conseqüències que, per a la gestió de Collboni, tindran les protestes anunciades pels veïns del parc de Joan Miró, que continuen indignats perquè se’ls talen els arbres de l’única pineda que hi ha en tot el districte.