Lletra petita
L’amnistia dels jutges
“Podem discutir tant com vulguem, sobre l’amnistia, però del que hauríem de parlar és d’una judicatura que no està disposada a acceptar i fer complir la llei
Tenim una habilitat innata per resignar-nos, acceptar que les coses són com són i tirar-nos els plats pel cap discutint com ens ho podem fer per conviure-hi. Passa molt, especialment en política, en què el curtterminisme electoral i partidista impedeixen massa sovint allargar la vista i pensar en més gran. Ara mateix, el tema és l’amnistia. La gran aposta del govern Sánchez i de l’independentisme per normalitzar la relació política entre Catalunya i l’Estat i la capacitat de diàleg dins el context de conflicte polític. Està bé, però són els mínims, almenys en democràcia, tot i que al PSOE li hagin calgut set anys i una necessitat peremptòria al Congrés per fer la virtut d’arrencar un afer polític de les grapes d’una judicatura parademocràtica. El problema és que aquesta judicatura que nos hemos dado entre todos i que ni es va presentar a l’examen de Transició a la democràcia, té la convicció i la determinació d’impedir que l’amnistia sigui una realitat. El CGPJ –l’òrgan suprem dels jutges– ja es va manifestar oficialment en contra d’aquesta llei encara no redactada; les associacions judicials han tingut la poca vergonya d’articular un manual per saltar-se-la, un cop coneguts els paràmetres, i jutges de capçalera del règim com ara García-Castellón i Aguirre afinen dia a dia els sumaris que tenen entre mans per boicotejar-ne l’aplicació i sobretot l’objectiu que persegueix. No pot ser que, davant això, la discussió i els retrets entre els partits polítics impulsors –bàsicament el PSOE, Junts i ERC– sigui per la lletra petita, les comes o els punts suspensius de la llei. No pot ser que no siguin capaços de traçar una estratègia conjunta per superar els entrebancs. I, sobretot, no pot ser que es resignin a promulgar tota una llei orgànica d’amnistia, que és una cosa que passa cada moltes dècades, i que ens diguin que, respecte a l’èxit de la seva aplicació efectiva i de la seva conquesta històrica que suposa, hem de tenir “esperança” i “fe” en el funcionament d’aquest estat de dret posseït i manipulat per la mateixa judicatura que ens ha portat fins aquí.