De gossos i altres personetes

Escolta això, estimat lector: –Woof, woof, woof, woof… I més woof, woof, woof... I encara woof, woof, woof, woof... I així moltes, moltes hores cada dia, gairebé ad infinitum. Servidor viu envoltat de gossos. Els dels dos costats són uns cavallers. Quan ens veiem pel carrer ens tractem de vós i si no fos que ni ells ni jo no acabem de dominar els idiomes respectius, segur que mantindríem llargues converses sobre les fluctuacions de l’euríbor, els premis d’assaig i de novel·la, si aquest partit polític o aquell altre, si convé o no menjar sense sal... En tenen cura, no cal dir-ho, amos i mestresses de capteniment igualment victorià. Jo diria que les poques vegades que els sento protestar és perquè els han servit el te massa fred o les pastes d’aquell dia eren una mica rebullides. Per contra, els dos de dalt em deixen estabornit cada dia a partir de les vuit del matí. Només hi ha un soroll de repetició que es pugui equiparar als seus lladrucs. Ja l’has endevinat, oi? El del kalashnikov. Tanmateix, a aquesta arma, si més no, de tant en tant se li entravessa una bala i el mecanisme s’encalla. Als gossos de dalt de casa meva, no. És un metrallar sistemàtic, penetrant, disparat cos a cos i amb lladradissa dum-dum. Diuen que els gossos són el reflex dels seus amos. Jo no hi entenc gens, però si és així, espero que la persona titular d’aquests dos algun dia els ensenyi a fer alguna cosa més que dir woof, woof, woof. No ho sé, per exemple, els podria portar a una missa tridentina perquè aprenguin el valor del silenci i el recolliment. O a una manifestació contra l’amnistia, on passarien gairebé per cartoixans. Però no, els gossos de dalt de casa meva continuen amb el seu lèxic reduït i les ganes infatigables de xeringar-me. Tu, lector, potser tampoc no tens gossos i, sense estar-hi en contra, t’agrada més sentir el volar dels borinots. Què pots fer si et toca una aital penitència canina? No gaire res. Bé, sí, primer de tot, no donar cap pista del teu domicili. Se t’hi podria presentar un escamot d’animalistes amenaçant-te amb una denúncia per haver injuriat uns animalons tan extravertits. Després, és clar, et proposo que t’uneixis a mi per començar a pensar els estatuts d’una futura Societat Protectora de Veïns sense gossos. Som molt pocs, això sí. No sé si arribarem a fer una junta...