Som 10 milions
Resilient i resistent
‘Resilient’ no és el mateix que ‘resistent’, i deixant de tallar arbres no es guanya els especuladors
La Generalitat, a través del Departament d’Acció Climàtica, va anunciar ahir una inversió inicial de 600.000 euros per impulsar un projecte pilot que pretén aconseguir paisatges resilients, entre altres llocs, a la vall del Carme i les serres de Miralles-Orpinell. L’objectiu de la iniciativa és recuperar aigua per a la regeneració de l’aqüífer de Carme-Capellades i reduir el risc d’incendis en una de les zones qualificades d’alt risc en aquesta campanya, millorar la biodiversitat dels boscos i recuperar zones de cultiu d’horta als marges de les rieres, que actualment estan seques. El projecte l’impulsen els ajuntaments de Santa Maria de Miralles, Orpí i Carme juntament amb Boscat i l’Associació de Propietaris Forestals de les Serres de Miralles-Orpinell, i ho fan en col·laboració amb la plataforma Nactiva, nascuda per a la protecció i regeneració del patrimoni natural del Mediterrani.
La generació de paisatges resilients és un objectiu recurrent a Catalunya en els últims anys. Especialment des que ha deixat de ploure i el risc d’incendi ha crescut amb l’abandonament dels cultius en un moment en què es fan evidents les conseqüències del canvi climàtic. La falta de pluja no és, precisament, un incentiu per a aquells que cultiven la terra. Però, alhora, el cultiu esdevé clau en la millora dels sistemes de protecció i prevenció d’incendis i com a eina per evitar l’erosió i la desertificació del sòl. Així es reflecteix també en el projecte Fire Wine - Vins de Foc, impulsat des del programa europeu Fire Res, i que consisteix a promoure i impulsar la generació de mosaics forestals a partir de la recuperació o conservació de la vinya en zones d’alt risc d’incendi. La producció vitivinícola permet plantejar cultius en sòls pobres i amb problemes de sequera (malgrat que els últims anys l’escassetat d’aigua ha afectat també les vinyes). A més, els experts asseguren que la vinya té una doble funció en cas d’incendi, ja que permet garantir zones de control del foc per als cossos d’extinció i amb la producció de vi pot impulsar la consciència de la població sobre la necessitat de treballar en projectes paisatgístics concrets en benefici de tothom.
Aquests dos projectes parlen de paisatges resilients, que no són res més que paisatges que tenen una capacitat més alta de recuperació després d’un incendi. Com que hem crescut en la cultura de “no al foc” i “els arbres no es tallen”, durant dècades hem anat acumulant tones de biomassa als boscos. Ens neguem a entendre el foc com un element de gestió del territori perquè els especuladors el van fer servir durant dècades per garantir la reconversió de sòl forestal a urbanitzable. Com sempre, fem el pèndol. És important entendre que resilient no és el mateix que resistent i que els especuladors no se’ls guanya deixant de tallar arbres o de fer cremes prescrites. Potser hem d’acabar d’entendre que els grans incendis s’apaguen amb petits focs.
