Sempre he pensat que una empresa d’èxit no es construeix només a partir d’un únic producte, sinó que es concep com un vehicle a través del qual podem impactar el món amb la nostra pròpia cultura i visió. Això es deu al fet que, com a start-up, has de tenir una estratègia tant a curt com a llarg termini: a curt, enfocada en el desenvolupament d’un producte, i a llarg, visualitzant com la proposta de valor creix i genera impacte. Aquest camí passa per generar un pipeline sòlid i escalar el model de negoci.

Aquesta filosofia també impregna el concepte de valor compartit, introduït el 2011 per Michael Porter i Mark R. Kramer, que defineix una estratègia orientada a crear models de negoci que generin beneficis precisament perquè contribueixen a resoldre reptes socials o ambientals. Aquesta metodologia va més enllà de la responsabilitat social corporativa tradicional, la qual sol centrar-se en accions concretes de retorn a la societat, com donacions o activitats filantròpiques desvinculades del cor del negoci. En canvi, el valor compartit pretén generar situacions de benefici mutu, en què l’èxit empresarial i el benestar de la societat estiguin estretament interrelacionats.

Els tres pilars principals del valor compartit són la definició o millora de productes i mercats mitjançant la innovació desenvolupant productes que responguin a necessitats socials reals; la redefinició de la productivitat en la cadena de valor augmentant l’eficiència dels sistemes productius, reduint l’impacte ambiental i millorant condicions de proveïdors i gestió de residus, i la construcció de clústers locals fomentant models de negoci que generin externalitats positives al territori, captin talent, desenvolupin proveïdors de proximitat, creïn espais d’innovació col·laborativa i contribueixin al retorn econòmic.

Aquesta estratègia pren una rellevància especial en les empreses del sector de les ciències de la vida (farmacèutiques, biotecnològiques, dispositius mèdics, etc.), ja que tenen una oportunitat única d’incidir directament en la salut pública alhora que garanteixen creixement empresarial. Els productes d’aquestes empreses neixen per cobrir necessitats no satisfetes dins del sistema sanitari, però desplegar el seu model de negoci sota l’estratègia del valor compartit els permet enfocar-se en reptes de salut global, especialment cap a mercats emergents. Això inclou abordar qüestions com ara l’envelliment de la població, l’equitat en l’accés a l’assistència sanitària, i tant les malalties no transmissibles (com el càncer, la diabetis i les cardiovasculars) com les transmissibles. Operar sota les premisses del valor compartit també els permet millorar els processos d’innovació orientant-los a aquests reptes, així com maximitzar la rendibilitat a llarg termini en un context de canvis constants en el marc regulador. A més, aquesta estratègia permet generar confiança pública, millorar la reputació corporativa i demostrar un compromís social real.

Tanmateix, massa sovint les empreses són etiquetades socialment com a icones del capitalisme despietat, acumuladores de riquesa a costa dels altres. L’abús d’uns quants ha emmascarat la percepció que es té del teixit empresarial i ha generat una manca de consciència sobre el paper fonamental que tenen, sobretot considerant que la majoria d’aquest teixit empresarial està format per petites i mitjanes empreses que són lluny d’acumular grans fortunes. Aquests prejudicis també afecten el sector salut, ja que dificulten l’alineament entre el sector públic i el privat, i, a vegades, entorpeixen col·laboracions que són fonamentals per al desenvolupament i l’accés als nous fàrmacs.

Per això, és fonamental reivindicar i comunicar el paper transformador de les empreses quan operen sota una visió de valor compartit. No només contribueixen al desenvolupament econòmic, sinó que també poden esdevenir benefactors socials: agents actius capaços de generar impacte positiu en la salut, l’equitat i la sostenibilitat. Recuperar la confiança pública i reforçar les aliances entre els sectors públic i privat implica demostrar, amb fets i resultats, que el creixement empresarial no és incompatible amb l’interès col·lectiu. Ben al contrari: quan l’èxit empresarial va lligat a la millora de la salut i el benestar de les persones, és quan el capitalisme pot esdevenir realment conscient i transformador.