Aquests dies apareixia un cas duríssim que feia referència a una menor tutelada per la DGAIA que havia estat explotada sexualment per diversos homes durant uns dos anys. Aquesta notícia posa de manifest que cal revisar urgentment els protocols, crear-ne d’específics i impulsar la formació especialitzada incorporant la perspectiva de gènere i temes relacionats amb el trauma. I, també, que és essencial seguir empenyent cap a un model d’abordatge integral com el que s’està implementant amb el Barnahus, explorant alhora mesures menys institucionalitzades per donar acollida a aquells infants que han de sortir de les seves llars i trobar alternatives que passin més per famílies d’acollida que per ingressos en institucions, mesures molt positives tal com s’ha vist en altres contextos.

Tot plegat posava en el centre la necessitat de revisar el sistema de protecció a la infància, perquè l’acompanyament als menors i les menors ha de ser un tema cabdal i prioritari. Però, a part de posar en el centre l’anàlisi i auditoria del que ha fallat en el sistema, voldria posar el focus en els agressors, els violadors, els pederastes, que són els violadors de menors que des de la indecència humana més extrema busquen constantment les situacions de vulnerabilitat per captar criatures i portar a terme atrocitats com les que hem vist aquests darrers dies. Perquè aquests casos d’explotació sexual de nenes tutelades no són fruit de la casualitat. Al darrere hi ha individus i xarxes organitzades que saben exactament on buscar, com actuar i què oferir per captar menors en situació de vulnerabilitat. De fet, la paradoxa és que molts cops les víctimes menors d’edat han estat separades de les seves llars per motius de protecció i, tot i estar sota la tutela de l’Estat, s’esdevenen entorns de risc on continuen exposades a la manipulació, la violència i la inhumanitat.

Els explotadors opten per diferents estratègies i formes. Un dels perfils més habituals seria el de l’home adult que les capta fent-se passar per una figura afectiva o fins i tot establint-hi un vincle afectiu, com si fos la seva parella. Aquests, que són coneguts com els lover boy, utilitzen una captació subtil però molt efectiva perquè, tot i que en ocasions hi ha un cert desencís inicial per temes per exemple de diferència d’edat o perquè no són qui diuen ser, l’home s’hi apropa amb mostres d’afecte, regals i paraules de cura i fins i tot d’admiració, cosa que els alimenta la seva autoestima, en unes realitats on moltes criatures arriben molt trencades amb sentiments de culpa i amb unes autoimatges molt negatives.

Aquí la promesa d’estabilitat, d’amor, d’una vida somiada, té un paper molt important. Com si fos una porta per escapar d’una realitat que per a moltes és massa dolorosa. Això, gota a gota, acaba amb el temps podent crear una dependència emocional que facilita el control i l’explotació. Sovint les noies amb un gran dèficit de vincles positius acaben confonent la manipulació amb l’estimació.

Altres realitats relacionades amb xarxes de proxenetes que actuen de forma més directa, violenta i col·lectiva troben a les xarxes l’espai perfecte des del qual operar a través de plataformes digitals. Les xarxes socials han esdevingut el principal escenari de captació: homes adults detecten perfils de menors que expressen malestar, solitud o ganes de fugir. I aquí hi ha la porta per captar-les, a través de converses aparentment inofensives que busquen un únic objectiu: generar confiança. Quan la relació està consolidada, comencen els favors (diners, roba de marca, telèfons mòbils o sortides amb accés a drogues i alcohol) que després s’hauran de pagar, i per tant aquí la manipulació emocional serà clau.

I quan la menor entra en aquesta dinàmica, l’explotació pot adoptar moltes cares: des de la submissió sexual directa fins al tràfic dins de circuits de prostitució encoberta. I si no hi accedeixen, hi ha multiplicitat de formes per extorsionar, com pot ser gravar material íntim que després s’utilitza com a xantatge. La por, la vergonya i la dependència emocional fan que moltes víctimes no denunciïn i, fins i tot, es vinculin afectivament i acabin defensant els seus agressors. L’espiral violenta és tan agressiva com perversa.

I aquí no podem oblidar que hi ha xarxes d’homes que busquen això, que capten menors per al seu propi gaudi però també per oferir a altres homes. Oferir violacions a menors d’edat a través de les xarxes és una realitat que hem de prendre consciència que també passa a casa nostra. Cal millorar el sistema de protecció a la infància, però cal perseguir i actuar de forma extremament contundent i determinada contra els homes i grups d’homes que violen i agredeixen criatures també a casa nostra. Els explotadors coneixen aquests buits i actuen amb total impunitat.

L’explotació sexual de nenes tutelades no és només un crim individual, sinó que també és una fallida sistèmica. Un delicte que es perpetua perquè està alimentat per la solitud de les víctimes i la impunitat amb què molts homes senten que viuen. Assenyalar els explotadors des de tots els àmbits, posar aquesta realitat sobre la taula, explicar els seus mètodes i qui són, serà clau per desmuntar aquest engranatge de violència que agredeix i segueix destrossant vides també a casa nostra.