Un equip del 2025

Que el futbol és un mirall de la societat és un tòpic. Com ho és que l’estat d’ànim del país el marca moltes vegades el Barça. Allò d’anar contents a la feina l’endemà. Aquell exèrcit desarmat de què parlava Manuel Vázquez Montalbán. És un tòpic, però una vegada més és veritat. Certament, ni tots els catalans són del Barça, ni tots pensen igual. Però en la marea blaugrana pels carrers de Barcelona l’endemà de ser campions de lliga, hi ha molt de treure vapor de l’olla exprés que han sigut uns anys, els del postprocés i de la postpandèmia, en què Catalunya semblava viure una certa decadència i una mica de depressió enfront del Madrid del poder, la llibertat i les canyes.

I aquest equip de joves amb això que ara es diu flow, descarats i que no han viscut les penes de l’aixecarecopes, ha fet il·lusionar els culers com no ho estaven des dels temps en què Pep Guardiola ens va ensenyar que es podia guanyar sempre al Bernabéu i ser el millor equip del món sense mirar de reüll a ningú.

El Barça del Pep va ser disruptiu per una manera de jugar que va canviar la cultura del futbol a tot el món, com Ferran Adrià va canviar la cuina mundial. Però l’equip de Hansi Flick és disruptiu perquè és un equip del 2025, fruit del seu temps, amb joves del 2025, que actuen com els joves del 2025. El Barça de Pep i de Messi ja és passat. Ferran Adrià és passat. I el Barça de Lamine Yamal, Pedri, Cubarsí, Balde i Casadó és el present. Com ho és el Disfrutar.

Es podria dir que hem passat pantalla. Fa dècada i mitja, l’ídol era un noi de Fuentealbilla. El 2025 l’ídol és un noi de Mataró, d’origen marroquí. I això també és un mirall de la nostra societat, un exemple i un antídot contra la intolerància. Ah, i un detall. Lamine no celebra els èxits amb els fills, perquè no en té. Ell passeja per la gespa el seu germà petit. En tenim per anys.