Putes o boges

Els homes misògins odien les dones doctes. Tant és així que les han esborrat de la història, ocultant o tergiversant el seu talent. ¿Per què reconèixer que santa Anna va ensenyar a llegir i a escriure la Mare de Déu havent-hi l’Esperit Sant? ¿O que santa Magdalena era la deixeble preferida de Jesús per la seva saviesa? A ella la van desacreditar amb un dels dos insults típics del masclisme: era prostituta. L’altra forma de calumniar les dones il·lustrades ha sigut qualificar-les de boges, com pot ser el cas de l’artista i mèdium Josefa Tolrà. Reivindicar-les i dignificar-les és un deure que ha entomat la historiadora de l’art Maria Garganté en l’exposició Dones de paraula, que es pot visitar fins aquest diumenge al Museu Frederic Marès. La mostra, petita de dimensions però enorme en significats i interpretacions, i de les que no et donen gat per llebre amb obres de farciment, s’acomiadarà després de sis mesos en què ha tingut un inusual ressò mediàtic, excel·lents crítiques i visitants entusiastes. El discurs de la comissària Garganté arriba fins a la contemporaneïtat (per exemple, amb un treball sanador d’Eulàlia Valldosera, una altra incompresa), i fa bé, perquè el domini del poder masculí que ens menysté i que ens vol dolces, vulnerables i crèdules perdura, amb formes més o menys humiliants, però perdura.