Fila que fila

Ja fa temps que vaig descobrir, en un resum cronològic d’Un segle de vida catalana, aquesta breu referència: “22 de juny, 1905. Al desert de Sarrià se celebra la primera festa nacional catalana”. Res més. Des d’aquest diari vaig interessar-me per tenir una ampliació de la notícia, i ara me la proporciona el senyor Jordi Jové, arxiver de l’Obra de l’Arxiu Històric de Sarrià, secció del Centre Excursionista “Els Blaus”. M’envia una còpia del text publicat per la “Il·lustració Catalana” el 2 de juliol del 1905. El reprodueixo, revisant-ne l’ortografia però procurant de conservar el dring de l’època:

“Totes les principals entitats del nostre renaixement literari, artístic i polític s’han ajuntat per primera vegada amb l’intent d’establir una festa anyal que acobli tots els esperits catalans en una sola manifestació d’entusiasme pels ideals patriòtics que a tots ens guien.”

“Ha estat un assaig afortunat, tant pel nombre dels concurrents veritablement extraordinari com per l’ordre i la serietat de l’acte; reunits en formosa germanor s’hi vegeren els representants de totes les tendències, encaixant a l’entorn de les banderes de la pàtria i ajuntant llurs veus en un sol himne; també s’hi aplegaren un sens fi de petits orfeons, sortits d’altres tantes escoles catalanes, cada un amb la seva senyera i amb la seva cançó que entonaven a mesura que anaven arribant; i en una rotllana s’enfilava un que llegia una al·locució; i en un altre sortia algú improvisant una prèdica; i aquí una colla se les emprenia amb els nostres cants populars; i allí una cobla tocava sardanes que feien moure cadenciosament les improvisades rodones; i tot alegria, i tot entusiasme, i tot expandiment.

”Era un quadre que feia bo de veure; i la impressió era més forta en contemplar aquell acoblament de nois i noies vinguts de tot arreu, escampats per sota els arbres, al voltant del Mestre Millet, cantant la ‘Cançó’ que se’ls havia compost, tots a l’una, amb una valentia que enamorava.

”Els gravats que publiquem a les planes anteriors daran una idea de la gentada que es reuní al Passeig del Desert de Sarrià; però no poden dar-la de l’entusiasme i l’alegria de la festa”.

Han passat 76 anys, i veig a l’Avui l’anunci de la gran festa prevista per al dia 24 al camp del Barça, lligada amb la crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana. Hi actuaran Lluís Llach, La Trinca, Al Tall i Maria del Mar Bonet. Com és sabut, l’any passat s’inicià la celebració de la Diada Nacional dels Països Catalans al voltant dels focs i la festa de Sant Joan. Sense esperar-s’ho, els patrocinadors es troben amb el llunyà precedent d’una “primera festa nacional” celebrada també aquests dies, el 22 de juny. A vegades les coses lliguen estranyament. A través del temps, la Balanguera continua filant amb una misteriosa traça el fil de la nostra continuïtat.