Volar

Doncs si l’ampliació de l’aeroport del Prat ha de servir, entre d’altres coses, per no haver de passar pel Madrid d’Isabel Díaz Ayuso, benvinguda sigui. El seu paper de Corregidora, empeltat de l’esperit de Nova Planta es va passejar dies enrere per la Conferència de Presidents autonòmics celebrada a Barcelona, donant mostres de menyspreu i ignorància de la riquesa plurilingüística de l’Estat. Ella que diu que Madrid és Espanya dins d’Espanya, no deu ser l’Espanya naixent, ni la dels versos de l’Atlàntida de Verdaguer. La seva té una ressonància més quevedesca, que beu d’un odi que l’engreixa i que la fa créixer davant dels seus i també en la disputa interna del seu partit. Ara resulta que tothom xerra en espanyol a l’hora del pati i, quan els presidents autonòmics s’asseuen, també entre els populars n’hi ha que s’expressen en català o gallec i s’ha de posar orellera i li han de traduir el que es diu. També passa a les escoles, sense necessitat que ens ho fes notar Ayuso, la canalla juga més en castellà.

Si de l’ús recent de les llengües de l’Estat al Congrés dels Diputats se’n vol treure una lectura pedagògica, ara podem pensar que totes tenen el mateix rang, o si també es busca aquest efecte de la cerca de l’oficialitat del català a Europa, Ayuso i el PP (inclòs l’incomprensible paper d’estrassa de Santi Rodríguez) treballen amb tota la seva força i contactes per trencar aquesta oficialitat, tant allà on s’ha aconseguit com allà on s’intenta. I allò que a partir del 1716 es va anar introduint el castellà amb discreció, “sin que se note el cuidado”, ara és tot el contrari. Fer escarafalls, mofa i menyspreu en aquesta cursa que també veiem amb els càrrecs de Vox a les Illes i al País Valencià. Encara som allí mateix, tant és que els parlis de seny i història, que ells el que forcen és que no hi hagi català a l’escola ni a l’administració. I això que l’enquesta del País Valencià se’ls va girar en contra. L’embat per l’assimilació ve de lluny. Per això el salt ha de ser intercontinental!