El gelat que es mengen elles

Cada migdia que puc veig la sèrie Family guy, a la Sexta, que tradueixen a l’espanyol com Padre de familia. Aquesta sèrie, juntament amb Els Simpson, em sembla de les més humorístiques i més ben escrites de la tele. Molt més que Els Soprano o que L’ala oest de la Casa Blanca. I molt més que A dos metros bajo tierra, que he vist poc perquè mai no li he trobat el què (però reconec que les pel·lícules, les novel·les o les sèries on els protagonistes tenen oficis massa “peculiars” em distancien. És com quan li posen foie a un plat de peus de porc).

El cas és que l’altre dia van tornar a fer un capítol que m’encanta. Els protagonistes de la sèrie miren un programa de la tele (com m’agraden les pel·lícules, les novel·les o les sèries on els protagonistes sí que miren la tele). En aquest programa dues dones informals comparteixen un pot gran de gelat i parlen d’homes. “En John és perfecte, m’encanta, però només té un problema...”, fa una d’elles. I aleshores, totes dues, xisclen a la vegada: “No abaixa la tapadora del vàter!!!”. L’altra dona fa: “En Peter és fantàstic, m’agrada molt, al llit, un deu, però...”. I totes dues xisclen a la vegada: “És al·lèrgic al compromís!”. Em peto amb aquesta paròdia tan ben feta sobre altres sèries (les que solen passar al canal Cosmopolitan). En molts productes culturals destinats a “les dones” les protagonistes mengen gelat per fer-se confidències o quan no poden dormir a mitja nit. Ally McBeal n’era la reina. Sempre tenia pots de gelats a la nevera i en solia menjar als vespres, en entranyable pijama i mitjons.

Als programes frescos de la tele, tot sovint es fa el debat “dones contra homes”. Sempre hi ha una tertuliana que diu això de la tapadora del vàter, de la por al compromís i dels pèls a la dutxa. I sempre hi ha un tertulià (el divorciat) que acaba reconeixent que té al·lèrgia al compromís.