La por
Llegeixo amb consternació la notícia sobre els plans que França ha començat a executar amb el propòsit d'expulsar tots els gitanos no francesos, malgrat que es tracta en molts casos de ciutadans de la UE. Mesures precedides el 2008 pel “pla de seguretat” impulsat per l'executiu italià, que considerava un perill la població romaní –qualificada com a “nòmada”– no italiana. Ras i curt: estem davant d'un cas flagrant de violació de drets per pertinença ètnica.
Intento escatir les raons ocultes que generen una situació semblant en el marc de les recents declaracions efectuades per Nicolas Sarkozy, en què afirma que hi ha un vincle directe entre “una immigració escassament regulada” i una part molt important de la inseguretat que existeix a França. Un Sarkozy, recordem-ho, més papista que el Papa en oblidar els seus orígens hongaresos a l'hora de voler robar espai a l'extrema dreta.
De manera inevitable em vénen a la ment les imatges de Guantánamo i àdhuc d'Abu Ghraib. I de manera ineludible no puc evitar vincular ambdós extrems –per allunyats que semblin– amb la crisi de l'estat de dret i la idea de justícia que l'abriga. Perfectament estructurat, el discurs de la por fa via amb l'excusa de la “seguretat” com a nou paradigma de l'estat, tot sotmetent a una pressió insuportable el règim de llibertats i garanties que tant ens ha costat bastir.
L'any 2004, Conor Gearty, catedràtic en drets humans de la London School of Economics, publicà a The Guardian l'article Cry freedom, amb un extens inventari de lleis restrictives de les llibertats individuals, aprovades a la Gran Bretanya sota la rúbrica de la legislació antiterrorista. I, agosaradament, pregunto: ¿en què difereix aquesta legislació de nova estirp d'aquelles lleis que ens protegeixen de la població romaní, en casos que afecten l'accés igualitari a l'educació o bé a l'habitatge i encara vigents en països com Txèquia, Grècia o Croàcia?
Una malaltia anomenada por recorre Occident. De les pors aparentment sense justificació, la psicologia en busca explicació en la psique humana que, adés i ara, posa en qüestió “l'àrida lògica dels fets”. El problema és que estem erigint una lògica inventada. I pot passar que, finalment, el relat s'imposi a la veritat i que la impostura derroti la raó.