Que no se'ns estressin

Fa algunes setmanes el conseller d'Universitats i quatre o cinc coses més, Josep Huguet, va anunciar amb bombo, platerets i castanyoles l'aprovació d'un decret per regular el coneixement mínim de català dels professors universitaris. La pretensió no era res de l'altre món. Demanar a uns senyors que es dediquen a la docència el nivell C de la llengua del país és com assegurar-se que faran sumes i restes davant els alumnes sense caure en el ridícul més lamentable. Però va passar el que sol passar i uns quants afectats es van rascar on els picava. Al món de la funció pública canviar el color del paper de vàter pot despertar les ires més desbocades. Es comença per l'Scotex i s'acaba demanant feina a canvi de la nòmina. També alhora es van despertar les bateries dels defensors dels drets individuals como unidad de destino en lo universal. Al final, el decretet va anar perdent gruix i ahir vam saber que els professors només hauran de garantir davant els seus degans que saben dir en català sí i no. Ei, si no els sap greu...