L'endemà del dissabte

Avui mateix s'acaba la Setmana del Llibre, que aquest any ha defugit el format més aviat funerari d'antany per convertir-se –si més no a Barcelona– en un petit festival amb recitals, pel·lícules, sopars, concerts, taules rodones i massatges. Tot plegat em serveix d'excusa per parlar d'un tema tan antic com la prostitució i que surt sovint a força col·loquis i xerrades literaris: què fa que una obra de ficció determinada sigui bona i que una altra –encara que es vengui a dojo– no ho sigui?

Faig entrar aquest tema aquí amb calçador perquè acabo de llegir una novel·la que sembla escrita a posta per aclarir-ho: Equador, del portuguès Miguel Sousa Tavares (Edicions La Campana, 2005). Al cap d'unes 150 pàgines una història original, amb un estil propi i personatges convincents, es converteix de cop i volta en una novel·la rosa plena dels tòpics més suats d'aquest gènere: unes dones sobtadament dotades d'escots generosos i ulls d'atzur, per exemple, que es llancen en un dir Jesús als braços sempre acollidors d'uns aventurers tan valents que no tenen cap mena d'interès. És com si la segona part s'adrecés als lectors de bestsellers més aviat innocus; i la primera, als que prefereixen els llibres dits bons, és a dir: lliures de qualsevol tòpic i l'impacte dels quals sobre el lector no s'esvaneix en el moment que se'n llegeixi l'última frase. (Com ara La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies o bé Jan Karski de Yannick Haennel, per donar dos exemples recents que aquest lector, si més no, ha trobat difícils d'oblidar.)

D'altra banda: prou que sé, per experiència pròpia i recent, que el món del llibre, lluny d'estar impregnat d'un esperit noble provinent de la naturalesa del producte que ven, pot ser tan despietat com el món de les línies aèries de baix cost. Tanmateix em va sorprendre quan, en passar per la cafeteria de L'Auditori fa poc, uns piquets em van informar que la meitat dels empleats havien estat acomiadats sense previ avís i a la resta els havien ofert uns sous (molt) més baixos dels acordats, per una empresa mare que no és altra que una coneguda llibreria cafeteria barcelonina (amb un logotip que combina un llibre i un cafè) “especialitzada en humanitats”. Sent aquestes, segons el GDLC, un “conjunt d'estudis relacionats [...] amb totes les activitats [...] que exalten els valors humans”. Ah.