Grans figures del periodisme

De mica en mica i merescudament, va guanyant notorietat aquesta criatura dolcíssima coneguda amb el nom d'Eduardo Inda. Com ja deu saber el lector informat, aquest senyor dirigeix el diari esportiu Marca, per al qual mai no trobarem els adjectius escaients, i és l'autor de la inspirada frase “cal aturar Messi per la via civil o per la criminal”, que Pep Guardiola va retreure després que l'astre argentí fos atropellat per un búfal.

La frase sobre Messi és perfectament indicativa de la qualitat professional i humana del nostre singular personatge, que, si fa no fa, és al periodisme el mateix que una paparra al regne animal. Com dèiem, la seva actual etapa com a director del Marca, en la qual despunta com no podia ser altrament (va ser ell l'impulsor de la campanya del villarato, sense anar més lluny), l'està fent famós a tot Espanya. Però abans d'arribar a aquest moment dolç de la seva curiosa existència (el Marca és el diari més venut a les Espanyes, amb més de dos-cents cinquanta mil exemplars despatxats habitualment), a Mallorca ja havíem tingut el plaer d'admirar l'estil del senyor Inda en la pràctica del periodisme balconing, amb la particularitat que la piscina dins la qual ell xipollejava era la del seu amo i mentor Pedro J. Ramírez.

Eduardo Inda, en efecte, és una mena de mini-jo del gran Pedro J., i va ser per mor d'aquesta relació gairebé paternofilial que l'home dels tirants va confiar en Inda per dirigir l'edició del prestigiós rotatiu El Mundo a les Balears, terra incògnita en la qual el visionari Pedro J. tenia dipositades grans esperances. Es donava el cas que allà hi havia de virrei autonòmic un noi anomenat Jaume Matas, un bon xaval a qui Pedro J. havia conegut en la seva època de ministre i que es disposava a obrir una era de progrés i prosperitat com mai s'havia vist en aquelles illes deixades de la mà de Déu. Va pensar, Pedro J., que al bo de Matas li aniria bé tenir una veu de la consciència que li apuntalés el projecte a còpia de titulars flamígers i editorials verinosos (o a l'inrevés): i així va ser que l'aplicat Eduardo va marxar de missions a Palma, on va dur a terme la tasca que se li havia encomanat amb zel d'ensinistrador de hienes, sense permetre mai que la veritat li fes malbé una bona intoxicació. Va ser martell de catalanistes i altres formes de vida indesitjables, va teoritzar sobre el que ell va batejar com a Nueva Mallorca, va custodiar la piscina de l'amo i, quan les esquerres van tornar a desallotjar Matas del poder, se'n va tornar cap a Madrid sense haver entès mai res de la societat d'aquelles illes incomprensibles. Que ara demani des del Marca que s'agredeixin jugadors rivals és plenament coherent amb la seva trajectòria. El que m'estranya és que no demani que sancionin Guardiola per usar el català a les rodes de premsa.