El dels ous més grossos

Els concursos de testosterona, a Espanya i –ai!– a Catalunya, regulen massa sovint les relacions humanes. A València en els anys seixanta corria una brama segons la qual un empresari avícola havia identificat la seva empresa com a imatge de marca amb la llegenda: “El dels ous més grossos”. Segons ens contava en aquell moment les autoritats havien obligat l'industrial a retirar una divisa que atemptava contra la moral pública. Quan els amics li requerien com és que havia cedit, responia invariablement: “És que n'hi ha un que els té encara més grossos que jo”. D'ous, rurals o totalitaris, es tractava. Si fa no fa com ara. Els sindicats i el govern de l'Estat volen decantar la vaga general del 29 cap a un concurs de virilitat. Es tracta de saber qui els té més grossos a l'hora de marcar serveis mínims i a l'hora de sabotejar-los. Alguns valors no canvien mai. Ni en dictadura ni en democràcia. Més que de gònades, aquest debat hauria de ser una qüestió de drets. De fer vaga i de treballar. Una pretensió excessivament sofisticada.