L'endemà del dissabte

Fa exactament una setmana i mitja vaig haver de passar pel quiròfan: una operació menor, però m'han dit que gairebé tothom es posa nerviós abans que li apliquin el bisturí. Per tant, és importantíssim que tant la infermera que et pren la pressió com els zeladors que et col·loquen a la taula d'operacions (talment un calamar al marbre de la peixatera) com l'anestesista, el mateix cirurgià i els seus assistents, et tractin amb amabilitat i paciència, encara que estiguin cansadíssims i que tu siguis l'enèsim poruc que han hagut de processar abans de l'esmorzar.

I a fe ho van fer, els treballadors de l'hospital de Sant Pau de Barcelona fa una setmana i mitja, des de la gent al taulell d'informació fins als infermers postoperatoris. Exactament com ho van fer fa un any i mig, quan em van operar l'altra hèrnia. Amb la diferència que aquest cop, tots estaven cobrant un 5% menys perquè –com que l'hospital té un conveni amb el CatSalut– oficialment són funcionaris i per tant han d'acceptar la retallada de sou decretada per l'estat fa quatre mesos.

Funcionaris? Aquesta gent a la qual confiem la nostra salut i, per tant, en última instància, les nostres vides? Digueu-me ingenu, però no crec que siguin precisament homologables, posem per cas, a aquells assalariats estatals que et fan fer cua durant quatre hores abans de dir-te quin document et fa falta perquè renovis el DNI; ni tampoc als empleats municipals que triguen dos anys a descobrir on vius de manera que puguin afegir els interessos corresponents als impostos que volen que paguis; ni tampoc són com els de la delegació barcelonina d'Hisenda que es veu que han rebut ordres de castigar despietadament la més mínima infracció dels contribuents, per involuntària que sigui. De fet, lluny de ser funcionaris en el sentit habitual de la paraula, els metges, infermeres i zeladors ens són tan o més imprescindibles que els bombers i els mestres, que ja és dir. És cert que tots patim la crisi, incloent-hi els escriptors autònoms –possiblement el sector més superflu de la societat (si féssim vaga el dia 29, ningú no ho notaria ni en somnis)–, cosa que no m'impedeix desitjar que, del 5% que han pispat als nostres metges i infermers, se'n faci càrrec tots aquells pixatinters manefles que ningú no dubtaria ni un segon a titllar de funcionaris.