“No hi ha dolor”

QUEDEM A L'STARBUCKS de Francesc Macià no-sé-per-què i tal com entrem decidim marxar: odio l'Starbucks i el Nespresso. Sóc com Naomi Klein a No Logo: totalment en contra la invasió de les corporacions multinacionals. Tres semàfors més tard entrem a un cafè local: el Sandor. I l'Ariadna tria taula al fons i darrere una columna: M'agraden els racons. La conec poc però transmet una idea d'integritat, transparència i racionalitat. Un te verd i una aigua amb gas més tard: confirmo la sospita. No beus? Poc. No m'agrada perdre el control de la situació. Quan alguna cosa es descontrola, ho passo malament.

AQUÍ I ARA. L'Ariadna té una conversa serena, agradable i sense pressa. Pot tenir 10 milions de coses al cap però parla concentrada en l'aquí i l'ara. Abstracció total. Mirada atenta. Austera en gestos, somriure dosificat. És perfectament simètrica i té la pell d'una vida sense excessos. T'agrades a les fotos? Gens. A la tele tampoc. I de perfil, encara menys! No m'hi reconec. L'Ariadna no s'agrada a les fotos, però li agrada la fotografia. I la natació, i l'esquí i el submarinisme. És hiperactiva. No sap no fer res i fa anys que no seu al sofà simplement a estar; a badar. Abans agafo el cotxe i marxo a conduir. Amb destí o sense? Amb destí. Sempre has tingut clar on volies arribar? No. M'ho he anat trobant. Crec que sembla que tingui les coses més clares del que realment les tinc. Tinc dubtes i pors, com tothom. I ja m'està bé. Em faria por tenir-ho tot clar.

SOLEDAT. Això teu és vocacional? No. Jo volia ser arquitecte. El periodisme no era una vocació, però ara no m'imagino fent una altra cosa. La teva és una carrera molt coherent. Recordes quan el Cuní et va fitxar? Sí, i recordo que em va fer molt respecte. Em feia por fer un magazín; no m'he tingut mai per massa graciosa, i em feia por estrenar-me en segons quin registre. Jo em tinc per una persona molt poc creativa i això em genera inseguretat. Quins son els teus punts forts? La constància. La voluntat. I la capacitat de concentració. Jo havia sigut nedadora professional, i crec que això hi té molt a veure. La natació és molt individual, vas molt a la teva? M'agrada estar sola. I ho necessito –que no vol dir que em senti sola–; són dues coses diferents.

TOCAR FONS. L'Ariadna és extremadament discreta: parla de les coses amb prudència i amb la distància perfecta; només fins allà on sap que pot explicar. Diu que amb el temps ha après a compartir fílies i fòbies, que és la manera de relativitzar les coses. Ets de tenir alts i baixos? No; si tot és a lloc, sóc molt equilibrada. I quan res no és a lloc? Llavors la cosa canvia. Has tocat mai fons? Sí. I és molt recomanable. Jo m'he trencat per dins i ho recordo clarament, però no puc recrear els sentiments que vaig viure. I com s'encara una cosa així? Escoltant el teu cos. Jo no m'he pres mai un antibiòtic, ni cap medicament. A casa meva em van educar així: no hi ha dolor. Cada matí, el meu cos em diu com estic, i a partir d'aquí començo a funcionar. I avui què diu el cos? Avui això pinta molt bé.