Ministra visionària

Espanya, ja des de temps molt pretèrits, a finals de l'Edat Mitjana i començament del Renaixement, ha estat terra de grans visionaris que l'Església catòlica ha santificat molt justament. Recordem aquell gran amic de Catalunya, l'abrandat Sant Vicent Ferrer (aquest era valencià), Sant Joan de la Creu, i, destacant per damunt de tots, Santa Teresa d'Àvila, que no només tenia visions extraordinàries i sentia veus celestials, sinó que de vegades levitava. Els descreguts diuen que aquests fenòmens es devien a la mala alimentació, poc dormir i els càstigs corporals que es practicaven a les institucions monàstiques d'aquells temps. Però fins a l'actualitat no s'havia conegut cap cas en què una ministra d'Economia tingués visions. Doncs, sí, al firmament polític espanyol actual ha aparegut la senyora Salgado, que certament té un aspecte físic molt ascètic, i que veu visions: ella ha vist brots verds allà on el comú dels mortals només hi troba aridesa sahariana. També avui ens ha dit que comença a veure “algo de luz en la creación de empleo”. Aquesta llum només la veu ella, perquè a Espanya ja fa temps que se li han fos els ploms i està ben a les fosques i no sembla pas que ningú els sàpiga canviar, però ella veu llums. Jo també m'he quedat veient visions quan l'he escoltada a les notícies dient que amb l'estalvi familiar es podrà fomentar el consum. Doncs, ves quina cosa, des que a mi m'han retallat la pensió ni puc estalviar ni consumir. Per això crec que la ministra veu visions.