El canvi del canvi

És públic i notori que a la base de la campanya electoral de CiU s'hi troba l'apel·lació a la necessitat del canvi que, d'acord amb el partit que lidera Artur Mas, Catalunya necessita a les seves institucions de govern després de set anys de malvat tripartit. El missatge bàsic dels convergents, doncs, és presentar-se a si mateixos com a alternativa de govern. Un clàssic de les campanyes electorals: els que actualment ocupen al poder ja no ens serveixen; ara venim a ocupar-lo nosaltres, que ho farem millor. Un argument simple, si es vol, però ja se sap que a les portes d'unes eleccions no hi ha temps ni espai ni ganes per a subtileses.

Heus ací, però, que José Montilla, president de la Generalitat i candidat del PSC (per cert, és curiós aquest gust que els ha agafat al PSC per signar els missatges electorals amb la rúbrica “President Montilla”, com si existís una persona que es digués President de nom i Montilla de cognom) nega la major als convergents. És a dir, nega que siguin una opció de canvi. Segons va reflexionar en el seu discurs de fa uns dies al consell nacional del PSC, els primeres espases de CiU “són els d'abans, i són els mateixos. Només cal veure les cares: en Mas, en Puig, l'Espadaler, el Fernández Teixidó, la Núria de Gispert. Tots, membres dels governs de Jordi Pujol”. I després va exclamar, vigorós: “I aquests són el canvi? Aquests no són ni el recanvi!”.

No es pot negar que, des de la perspectiva de l'observació empírica, Montilla té raó. És ben cert que totes les persones esmentades van tenir altes responsabilitats de govern en temps de Pujol, i que per tant presentar-les com un canvi resulta com a mínim inapropiat: seria més exacte parlar de retorn, o de recomençament, o alguna cosa per l'estil.

Ara: establert això, també és cert el que ha replicat Artur Mas, en el sentit que les llistes del PSC poca renovació presenten, puix mantenen els mateixos caps de llista en totes les demarcacions que en els comicis del 2006. Però el més xocant és que els socialistes catalans hagin decidit promocionar el seu candidat, i la llista que encapçala, amb el següent eslògan: “El canvi real”. Tal com hem dit més amunt, fa set anys que el PSC té la presidència de la Generalitat i quatre que l'ocupa José Montilla, de manera que un no pot evitar preguntar-se el següent: si es donés el cas que l'ocupés durant quatre anys més, en què consistiria aquest canvi que, a més a més, s'anuncia com a real? Un canvi de polítiques? D'aliances? Pensen en una obra de govern oposada a l'actual? És com quan el president va dir que no volia quatre anys més d'embolics: proclamava ja el canvi real?

Sembla, doncs, que entre CiU i PSC els catalans sabran en pròpia carn quina cosa és un canvi amb totes les conseqüències. Preparem-nos, que aviat no ens coneixeran ni a casa..