Avui és la Diada

Ho és. Nou d'octubre. La Diada. amb majúscula, el dia nacional del País Valencià, el dia de la comunitat (de veïns?) que diuen ara els ocupants del palau de Manises. En el format que vostès vulguen, però el cas és que és així. Avui és el 9 d'octubre. El dia exacte que els sarraïns van hissar la senyera amb les quatre barres com a signe de rendició i el dia en el qual Jaume el Barceloní entrà en la que anava a ser la capital del nou regne.

Hi deu haver pocs països com el valencià. Perquè normalment els inventen els poetes, els historiadors, la mitologia, una nebulosa de falsedats interessades i eficaces que fabulen un passat que sustenta el futur. Tot això, però, no cal en el nostre cas perquè el país dels valencians el creen una mena de notaris. El mateix rei amb la seua crònica. O el llibre del repartiment explicant casa per casa qui arriba del nord a poblar què. Si val el meu exemple personal, un remot avantpassat, un Montesinos, va arribar a Llíria just després de la caiguda de València i segles després un descendent seu es va traslladar a Bétera, acabada de proclamar la carta pobla i expulsats els moriscos, ara farà quatre-cents anys justos. D'ací vinc jo i d'ací ve Ca Montes.

Potser serà per tanta precisió com tenim a l'abast que alguns, menys dels que sembla però molt constants i cridaners, prefereixen fabular i embolicar-se amb fantasies surrealistes. En els primers anys de la democràcia l'extrema dreta franquista va predicar allò d'abans moros que catalans i el nou d'octubre esdevingué la passejada més perillosa d'Europa. Els ultres podien fins i tot pegar a l'alcalde. I la policia ni tan sols intervenia per a estupefacció de qualsevol que no formara part d'aquelles esquadres mig de de falangistes mig de menopàusiques histèriques.

Cansa, però, veure que dècades després allà segueixen ells i elles, segrestant el regne creat pels catalans, aclamant els escurabutxaques de roba cara, bramant la seua ignorància. El país és molt millor que el que aquesta fauna representa, però ells, una desgràcia com qualsevol altra, també són part del país.