“Vull agradar-me més”

Fa quatre dies que està malalta, però arriba amb cara de salut. I amb gana: crema de pastanaga, entrecot i coulant de xocolata. Galtes carnoses, aspecte (perversament) innocent, seguretat encoberta, somriure inacabable. Ho fa 15 minuts tard, amb una camisa de quadres i una bossa gegant. Té cara de bona nena i aparentment ho és: Des de sempre he sigut bona: bona alumna, bona filla, bona nena. I la veritat, em fa ràbia. M'hauria agradat ser més gamberra.

Independent, individualista, inconformista i imprevisible. L'Aina no sap mai què farà demà: La teva és una feina molt canviant, et mous bé en la inestabilitat? Sí. No passa res per no saber què passarà. T'agrada? Sí. Podries seguir una rutina? Sí, perquè sóc disciplinada però me'n cansaria aviat. A mi m'agrada canviar: de projectes, de casa, de costums, de vida. A l'Aina li agrada començar i acabar etapes i encarar-se al desconegut. És una equilibrista de la vida i li agrada la incertesa. Ho sospito, i ella m'ho confirma: té pressa per arribar als llocs, encara que a vegades no sàpiga on.

Ets ambiciosa? Sí. Potser sona fort, però a les entrevistes s'ha de ser honest, no? Honestedat, veritat, realitat. Aquí és on l'Aina aspira a arribar: A transmetre veritat. A la ficció i a la vida? Sí. Doncs diga'm si t'agrades quan et mires? Em costa. Però vull agradar-me més. Intento ser menys castigadora i més carinyosa, perquè puc arribar a ser molt cruel amb mi mateixa. Però he millorat: he augmentat la tolerància a mi mateixa i he reduït el nivell d'exigència. Així que d'aquí a Hollywood? Per què no? Veus, això els americans ho fan molt bé: s'ho creuen molt: que són bons, que tenen talent, i ho defensen a mort. Això ho envejo molt. Aquí ho diem tot amb la boca petita. Tenim por de creure'ns segons què, per por de què diran els altres.

Quan l'Aina parla transmet il·lusió, passió i certes ganes de menjar-se el món. Tot és possible. Tot pot passar. Per què no? Diu que sovint dubta però transmet seguretat. Amb el seu currículum s'ha perfilat com una de les muses del cinema independent fet aquí. I el cine comercial, què? M'encantaria, jo vull fer un blockbuster! Estic encantada amb els projectes que he fet i miro molt el que accepto, però una cosa no treu l'altra. Amb qui t'agradaria treballar? Amb molta gent. Entre altres –i entre nosaltres– crec que amb l'Almodóvar m'hi entendria bé. I riu. I se li enfonsen dos sotets a les galtes. I de nou, resulta perversament innocent.

Has treballat a les ordres de moltes dones, què passa amb els homes? M'hi entenc molt bé. I és més, tinc ganes de treballar amb ells. Tens homes amics? Sí. I repregunto: es poden tenir homes amics? Sí. Homes amics i heterosexuals. Sense tensió sexual? Potser apareix, però no passa res. I si passa, doncs tampoc no passa res. I ja que estem en matèria, penso a preguntar-li si ha estat infidel –pregunta de rigor–. Però me la salto i em col·loco directament a les conseqüències. Perdonaries? Sí. No m'agrada gens ser rancorosa, ni alimentar l'odi. Però ho faig per mi, és per motius purament egoistes: així visc més tranquil·la, i sóc més feliç.