Trio de Nobels, escala de globalització

Dilluns es feia públic el premi Nobel d'Economia, que s'ha atorgat als nord-americans Peter Diamond i Dale Mortensen i a l'angloxipriota Cristopher Pissarides en reconeixement als seus treballs sobre la relació entre la demanda i l'oferta i l'aplicació d'aquests estudis en el mercat del treball de l'economia liberal i globalitzada.

Un dels mèrits ressaltats en els tres guardonats ha estat la recerca de fórmules per calcular la desviació que hi ha entre la realitat de l'oferta de treball i la realitat de la demanda. Segons les seves teories, allí on està més desenvolupada la regulació de la protecció social –subsidis i ajuts per combatre l'impacte de l'atur en les economies domèstiques– s'hi troben les cotes més altes de desajustament perquè s'està interferint l'equilibri natural entre l'oferta i la demanda.

Dit d'una altra manera: si quan no tens feina et paguen per no treballar no t'esforçaràs a buscar-ne o seràs més reticent a acceptar les condicions que el mercat ofereix de forma espontània. No cal anar gaire lluny per comprovar la veracitat d'aquesta conclusió: només hem de mirar al nostre voltant per comprovar com beneficiaris del subsidi d'atur es prenen la situació com un temps sabàtic o com perceben l'ajut i al mateix temps treballen d'estranquis. Però tampoc hem d'anar gaire lluny per comprovar que la suposadament espontània llei de l'oferta i la demanda se subverteix tantes vegades com li convé al capital. Al nostre país mateix podríem fer l'inacabable recompte d'indústries que han tancat per traslladar la seva producció a països en vies de desenvolupament. I dir que aquest espoli econòmic està directament relacionat amb la llei de l'oferta i la demanda és fer ostentació d'un cinisme superlatiu. O és que potser no distorsiona el mercat l'aparició d'estats empresa com ara la Xina? O és que potser no el distorsionen els governs corruptes?

L'efecte immediat d'un premi Nobel és que les teories dels premiats circulen a molta més velocitat del que potser circulaven el dia abans. I enmig de la previsible onada d'assentiments que despertaran les del trio guardonat amb el d'Economia més val que les anem refredant.