Debats i símbols

Les etapes electorals, malgrat ser previsibles, sempre ens sorprenen. Ara, a propòsit dels debats entre candidats, acceptat ja l'escenari bipartidista, no precisament enriquidor en termes democràtics, el tema de la llengua torna a ser l'element de gruix en termes de tensió. Aquesta vegada el guió no ha vingut de fora, sinó que, en estricta clau de política catalana, s'introdueix el tema lingüístic. La sentència de l'Estatut o els recurs contra la llei d'acollida sembla que han capgirat els escenaris. Les declaracions de Puig han estat ràpidament corregides per un Mas aparentment conciliador. La possibilitat d'un debat en castellà no és discutida pel líder de CiU, encara que, si finalment es dóna, accentuarà el sentit estrafolari de les campanyes electorals. Dos líders que porten quatre anys fent vida parlamentària i debat encès en català ara hauran de teatralitzar en benefici de no se sap ben bé què un debat programàtic en la llengua espanyola. En aquest país tenim tendència a queixar-nos de l'Espanya que ens pressiona, i no ens falten raons, ara bé, de vegades ens guanyem a pols el sentit del ridícul. Des d'una mirada externa, aquest obstacle lingüístic situat en la campanya electoral no beneficia gens la imatge i la credibilitat de Catalunya. Si el benefici és electoral, aleshores el PSC està fent una aposta molt profunda per allunyar-se de la catalanitat més elemental. Els símbols també els creem nosaltres a partir dels gestos. La tensió electoral i el joc de càlcul no haurien de contribuir a desgastar més la credibilitat de la política. Una política que, pel que fa a les nou senyeres de Mas, sembla que aposta per la simbologia. Més enllà de la curiositat, el símbol de les nou senyeres té transcendència en simbologia numèrica. El nou és anomenat pels pitagòrics l'alfa i l'omega, també el número de l'home pels nou mesos de gestació. Si sumem tots els números de l'1 al 9, tenim 45, que, sumats, donen nou, el numero anomenat perfecte. D'altres parlen de consciència, de llum interior, de nou cicle de vida. A Catalunya ens convé la força dels símbols, però no avançarem si no és a partir d'una política responsable. L'ús de la llengua en clau de tàctica de partit, de l'un o de l'altre, no ho és.