Canvi d'armaris

Ara que toca fer canvi d'armaris, podríem guardar a l'altell (una paraula que oficialment no existeix en català per referir-se als dalts d'un armari o al sostremort d'un passadís, però molts catalans en diem així) totes aquelles coses susceptibles d'amargar-nos el dia i, per extensió, la vida. Com les ulleres de piscina que deixen passar l'aigua, les mitges que s'esgarrinxen només de mirar-les o les paraules que ens surten de la boca quan hauríem hagut de mantenir-la tancada.

Els correus electrònics que escrivim massa de pressa, en calent, missatge enviat i el mal ja està fet. Les mentides, ni que siguin pietoses. Les veritats que tant de bo que no ho fossin. Els esperits destructius. La hipocresia. Els emprovadors claustrofòbics sense mirall a dins. Els projectes que no veurem realitzats ni que visquem cent anys. Els caragirats que ens petonegen a la cara i ens ataquen per l'esquena amb ganivets acabats d'esmolar.

Els remordiments de consciència. La fragilitat de les pròpies conviccions. La incoherència, la insolència, la indolència i la inoperància. La falta de coratge i l'excés de conformisme. Els segrestos a les sales d'espera. Les cues als lavabos de dones. Les sabates que maltracten peus. La cel·lulitis. Les taques del sol. El mal de cap. El desànim. El dolor que no se'n va amb analgèsics. La sospita que el millor ja ha passat. Constatar que no som tan bones persones com voldríem. La mala persona que tots portem dintre. Les males ratxes. Les incerteses. Els somnis abaratits. Les comissions que ens roben les caixes d'estalvis. Les visites que se'ns presenten a casa per sorpresa i no se'n van de cap manera. Les obsessions que creixen i creixen i creixen.

La impostura disfressada de poesia. Les contracobertes que expliquen massa detalls de la novel·la. La quantitat de llibres bons que ens quedaran per llegir. La gran novel·la que no escriurem mai. La lletra petita dels contractes. Tenir l'autoestima per terra. Portar paraigua i que no plogui. No portar paraigua i que plogui. Els paraigües, plogui o no. Els mòbils que sonen en llocs inapropiats. Ser el propietari del mòbil que sona en el lloc inapropiat. Els mil passos que cal fer per renovar el mòbil.

Que els SMS no diguin t'estimo. Que sigui més fàcil enumerar les petites coses que ens treuen de polleguera en lloc dels petits plaers que fan que la vida valgui la pena. Que els morts no vagin al cel per més bé que s'hagin portat. Que l'oportunitat truqui a la nostra porta justament quan hem sortit a baixar les escombraries. Haver arribat a aquella edat en què et diuen que estàs prou bé... per l'edat que tens.