La senyera triomfant

Quina serà la bandera d'una Catalunya independent? És clar que la bandera del moviment independentista és l'estelada, la qual, per cert, sembla que en els darrers dies s'ha exhaurit a les botigues, i això ha obligat a importar-ne de la Xina. Ignoro si aquesta dada la podríem afegir al balanç de les consultes sobre la independència que s'han celebrat arreu del territori, i així donar més trempera als escrutinis.

La bandera de l'estel solitari té tota la màgia de la militància. Desperta passions en un sentit o altre, fa de bon agitar i no ofereix gaire marge a l'equívoc. Algú que es passeja amb l'estelada no ha de fer gaires discursos, perquè la imatge que ofereix val més que mil consignes. D'altra banda, té les mancances d'un símbol que no és pas un punt de trobada, sinó de destí, cosa que genera discrepàncies i dissidències. Només cal assistir a l'apassionant debat sobre quina és la bona: si la del triangle blau i estrella blanca, o groc i vermella, o vermell i groga... n'hi ha per a tots els gustos i per a totes les sectes.

¿Podria la bandera estelada convertir-se en estendard d'un estat, o sigui, d'una criatura que no deixa de ser establishment? Bé, primer caldria convèncer la gent que aquell estat no és d'uns quants, sinó de tots, fins i tot dels que no l'han volgut. De qualitat estètica, no n'hi faltaria, a l'estelada; és sens dubte un drap preciós. Però també seria necessari posar-se d'acord en les combinacions cromàtiques que convenen. Segur que armaríem una bona brega entre els dissenyadors del país i part de l'estranger. Finalment, hauríem de dirimir en quina situació quedava la vella, entranyable i inoblidable ensenya quadribarrada.

La meva modesta opinió és que Catalunya hauria de conservar la senyera de sempre com a bandera oficial. L'estat propi ja aniria prou servit de disputes per afegir-hi aquelles que no fossin estrictament necessàries. Les quatre barres arrosseguen mil anys a l'esquena, i l'estelada, com a molt un segle. A més, si la independència fos només del Principat, sense balears ni valencians (només és una possibilitat, ja sé que us sembla remota), l'estelada podria continuar com a reclam del pancatalanisme. Així conservaria la seva força de sempre i ens permetria continuar enarborant-la amb entusiasme proverbial. A més, en hores de pena econòmica, no caldria fer recanvis. Els edificis oficial no haurien de canviar el seu patrimoni tèxtil. Jubilant una sola bandera ja ho tindrien resolt.