l'entrevista
“No sé dir mentides; a la vida real, se'm nota molt”
Mercè Martínez torna al teatre amb un paper dramàtic. Ara fa d'executiva competitiva polonesa. És un retorn definitiu?
Si he de ser sincera, surt el que surt. Quan treballes a la televisió [interpreta el paper d'una cuinera mentidera compulsiva] no tens tantes urgències. No m'he presentat a cap càsting musical.
Es tenen més propostes de feina si se surt en una sèrie de televisió?
No és això tampoc. El que passa és que ja sé que econòmicament estic salvada. Si apostes per un projecte teatral que no funciona, pots quedar molt entrampada. Ara, aquest no fallarà pas: té molts elements que atraparan l'espectador.
Devia ser el cas de Le mani forti.
Aquest tipus d'obres, tan dures, ja veus que no serà popular. Només pots comptar amb ingressos regulars quan fas temporades. En un any i mig, només vam fer disset actuacions. Ara, haig de dir que quan vaig rebre el text no vaig ser capaç de dir que no. I amb la proposta escènica, encara hi estava més casada. Al paper de La majoria dels suïcidis són en diumenge també li passa igual: té un gran recorregut interpretatiu perquè és una comèdia amb grans profunditats dramàtiques.
No sembla el mateix que fent de Sra. Pots a La Bella y la Bestia.
No m'ho pensava però al musical també vaig aprendre'n molt. Al principi, em pensava que m'avorriria molt, fent el mateix durant tot un any. Però vaig aprendre, precisament, a no mecanitzar, viure-ho tot com si fos la primera vegada. Aquesta és la grandesa del teatre.
L'autora Anna Burzynska va demostrar una gran visió en intuir la crisi...
Burzynska no parla de la crisi global d'ara, sinó de la situació laboral a Polònia. Ells ho vivien diferent. El que passa és que la situació de la jove parella que es troba un diumenge sense feina a casa és extrapolable al col·lapse del capitalisme.
El diumenge al matí certament és el pitjor moment per descobrir la parella.
Normalment, amb una parella estable ja n'has vist de tots colors. Però en aquesta, en concret, tot és artifici. Per ells, és el pitjor dia de la setmana perquè es troben que no tenen feina. Personalment, per a mi el diumenge al matí és meravellós. No m'haig d'aixecar a les cinc del matí per anar a rodar.
Canta en aquesta obra?
Faig un invent, una gamberrada. És el primer cop que no m'ho proposa el director.
A La Riera interpreta un personatge que és una mentidera compulsiva. La noia de La majoria... també amaga veritats, que es van revelant a mesura que avança l'obra.
Són uns personatges que tenen molt a veure però amb tonalitats i objectius diferents. Quan vaig rebre la proposta del paper vaig pensar que hi tindria alguna cosa a veure. Però en aquell moment no se sabia que el meu personatge de La Riera mentia. Després he sabut que el director Jordi Vilà tampoc segueix la sèrie... Hi ha una companya de la tele que diu que els papers que reps són un senyal per a la teva vida, no ho sé. Jo no sé dir mentides a la vida real, se'm nota molt. Potser el senyal és que ja toca que aprengui a mentir!
Va començar la carrera a Sabadell amb Scena Teatre, una companyia amateur. Sap que el director Tomàs Culleré coincideix també a la cartellera amb La majoria... (intervé d'actor de repartiment a Misteri de dolor, al TNC).
Doncs no ho sabia. Acostuma a ser un espectador meu molt fidel. Ara entenc per què a l'estrena de Terrassa hi havia tota la seva família però ell faltava...
