Delació estimulada

M'havia prohibit a mi mateixa escriuré res sobre la prohibició de fumar als locals públics recentment estesa a tots els bars, restaurants, parcs infantils i vés a saber on més. M'ho havia prohibit per no cansar més el possible lector i també a mi mateixa amb aquesta queixa sobre una normativa que, tal com jo ho visc, converteix en una mena d'absurd anar als bars de copes. M'ho havia agafat amb resignació: potser ja havia arribat el moment de deixar d'anar-hi. En aquests primers dies de l'any, però, m'he trobat un meu amic que, sense haver fumat mai a la vida, em va manifestar el seu desacord respecte del que considera una persecució als fumadors reveladora d'un puritanisme inquietant. Com a mostra el fet que diverses associacions de consumidors incitin a denunciar els locals on no s'acompleixi la normativa. No els sembla que delatar és una cosa molt lletja? Hi ha una tradició de la delació que la relaciona amb règims totalitaris i amb societats podrides on és impossible confiar amb ningú. No hauria estat possible agafar-nos-ho una mica relaxadament? El model eren alguns locals que ja eren espais sense fum, però a on, cap al final de la nit i sempre que a ningú no li molestés, es permetia encendre una cigarreta que ens alliberava a tots, inclosos els que no fumaven. M'ho deia el meu amic no fumador antiprohibicionista: “Que en una reunió ningú no encengui una cigarreta fins i tot em sembla malament. Segur que tots ens sentiríem més a gust si algú ho fes, si no fos que alguns s'han agafat l'antitabaquisme com una croada”. En fi, Freud va apuntar que darrere de tota prohibició hi ha un desig reprimit. Els que fumem ja sabem que més o menys ho fem perquè som uns angoixats, uns neuròtics, uns éssers abocats a una addicció que calma alguna cosa que no acabem de saber què és. Però, què diu d'un mateix el gust per prohibir, la temptació a delatar, la por del tabac? De veritat creuen que aquest fum és l'origen de tots els mals? Cortina de fum.