De gossos i persones

Diuen que els gossos s'assemblen als seus amos i que els amos recorden els seus gossos. Hi ha galeries de fotos on es mostren aquestes similituds sensacionals. També hi ha gossos que tenen més seny que els seus amos i individus als quals se'ls podria dir el nom del porc per la manera com tracten els cans. No sóc cap defensor irreductible dels animals, però no els podem culpar a ells de la manca d'educació dels seus propietaris. Seguint amb el fil inicial, tinc un gos d'atura grenyut (com era jo), però que s'espanta amb el primer petaner que li aixeca la veu. Un d'aquests amos inconscients que portava un dog argentí deslligat i sense morrió el va mossegar i li va fer un trau que ens va dur a cal veterinari. Amb el temps, l'han embocat dos gossos de presa més, sense conseqüències; fins que l'altre dia un gos poderós, que l'amo aguantava amb treballs, al no poder haver la meva ànima bessona, em va clavar els canins al braç, sense arribar a fer sang, gràcies al gruix del jersei i la camisa. No entenc com hi ha tanta gent que va amb gossos perillosos i els porten sense morrió i en molts casos deslligats. I és un fet que passa en un corriol de bosc i també en parcs urbans on juguen les criatures. El primer que s'ha d'exigir a aquests propietaris és que per sortir a la via pública o a la muntanya portin sempre els seus cans lligats i amb morrió si hi ha persones a prop. I el segon, que no tornin a dir mai més que el seu gos “no fa res”, perquè la història recent està plena de casos de gossos que han arribat a mossegar fins a la mort tant persones conegudes com desconegudes. Cal més responsabilitat dels propietaris i molta més contundència de l'administració a l'hora de controlar els animals dits perillosos; més ben dit, de controlar els seus irreflexius amos.