Opinió

el mar que tinc

Navegant per plaer

En un viatge de plaer és normal relaxar el control de les despeses

Els viatges de plaer són una activitat molt moderna, fa ben poques dècades l'expressió turista no era coneguda; els viatges els feien els aventurers, els conqueridors, els científics, els immigrants... i una petita elit d'anglesos que cercaven l'exotisme, les cultures indígenes i, sobretot, fugir de la seva incòmoda boira; molt pràctics ells, primer feien la descoberta i, en el segon viatge, s'acompanyaven d'exèrcit per anar nodrint el colonialisme que els engrandiria l'imperi. En això no van ser els únics, doncs quasi tots els pobles de l'Europa rica posaren la seva força bèl·lica superior al servei de conquerir pobles inferiors.

A més d'aquests intrèpids viatgers, varen existir-ne uns altres als quals no els guiava ni l'esperit científic, ni l'aventurer, ni l'expansió de la pàtria... la seva ciència era el negoci, l'aventura, el vendre bé i l'expansió i la conquesta de nous i profitosos mercats. Foren els nostres mercaders, els comerciants per mar que forjaren un comerç internacional amb una capacitat mercantil desconeguda fins aleshores. La Mediterrània fou el seu camp d'activitat i la seva força, l'enginy negociador.

El comerç marítim ha continuat, és clar, creixent i modernitzant-se, encara que ha perdut aquell caràcter de negoci personal, de mercader espavilat i de regatejador incansable, expert en totes les tècniques del que hem conegut com a màrqueting.

Si en el món dels viatges no va existir fins fa poc el terme turista, en parlar de desplaçament per mar encara és més recent el de creuers. Creuers de plaer, molts dels quals pel Mare Nostrum, per allò que és el mar que tinc més a prop.

S'ha de dir que fer un creuer dóna tantes satisfaccions en realitzar-lo com el poder després explicar-lo, doncs les seves experiències tenen moltes possibilitats de ser adornades i magnificades amb tot allò que ha de provocar l'admiració dels que en reben el relat.

El màrqueting del negoci dels creuers utilitza una comunicació publicitària plena de generosos avantatges econòmics: rebaixes si es contracten amb antelació, pagament ajornat sense interès, descomptes als avis, als nuvis i a les famílies, vals de regal... tot anunciat amb lletra grossa, que contrasta amb la lletra petitona que, al peu, ens diu que ens cobraran: tasses d'embarcament –no pas barates–, despeses de gestió i, el més sorprenent, propines obligades a pagar només de pujar a bord... No podrien estalviar-se les generoses ofertes i estalviar-nos els inesperats càrrecs? Si no ho fan segurament és perquè els convé enllaminir-nos amb un preu inicial atractiu i cobrar-nos després el que els refà de l'aparent concessió econòmica. Coses del màrqueting.

A part d'aquest joc promocional entre el que ens donen i el que ens cobren, veiem en els anuncis de creuers –sempre molt acolorits i estimulants– uns preus suggeridors, aparentment barats: una volta de cinc dies pel nostre mar, en cabina interior, des de 214 euros. Una ganga; hi ha qui pensa que quedant-se a casa no gastarà gaire menys. Però al vaixell escoltarem tants cants de sirena consumista que serà difícil no gastar molt més del que pensàvem; en un viatge de plaer és normal relaxar el control de les despeses, només faltaria que no ens permetéssim els plaers complementaris en uns dies de lleure i experiències tan singulars!

Aquesta predisposició a mirar amb menys cura el que gastem té una adequada resposta per part del que se'ns ofereix a bord; es pot dir que és infinita la possibilitat de comprar i gastar. Només uns exemples: el menjar sol ser complet i satisfactori, però el beure es paga a part. També s'han de pagar, és clar, les begudes als bars i sales de festa que acullen les nostres moltes hores d'inactivitat. També podem consumir, pagant, al teatre, on cada nit hi ha espectacle. Són nombroses les botigues on es pot comprar de tot, com si ens trobéssim en uns grans magatzems; botigues que es complementen amb simpàtics mercadets que, al vespre, donen color turístic a la navegació. Podem també invertir en el nostre cos amb el servei de massatges i perruqueria. Si encara ens queden diners, podem provar sort al casino i a les màquines escurabutxaques. Si volem ens renten la roba, despesa no barata però molt còmode, que mai faríem a casa, però que ens sembla acceptable en aquesta situació. De les moltes oportunitats que el creuer posa a la nostra disposició per anar deixant calerons a les seves arques, hi ha fins i tot el lloguer de vestits d'etiqueta per presentar-se adequadament a les selectes festes de nit.

El plaers de fer un creuer són nombrosos, i feliços els que en poden gaudir, però cal tenir cura en la previsió del que ens costaran, doncs aquella xifra inicial de 214 euros segurament quedarà molt lluny del que en realitat acabarem gastant. Només compensarà aquesta desviació el plaer posterior en explicar el viatge i veure la cara d'enveja dels amics i familiars que encara no han entrat en el selecte club dels creueristes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.