[D]
2
Opinió
11 juny 2011 2.00 h

LA TRIBUNA

Què tenim?

Tenim el país que tenim, però el futur, que ja és present, només depèn de nosaltres

Tenim el país que tenim. Ni més ni menys. I una llengua que s'esmuny de la parla entre els joves i no tan joves. Una llengua amb molta història, però amb governs febles, amb batalles perdudes, i, és clar, amb pèrdua d'institucions, i actualment, al segle XXI, una llengua amb unes lleis torpedinades pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional amb l'assistència tècnica del PP i de Ciutadans.

Cada dia, l'espanyolisme ens serveix en safata un feix de raons per avançar cap a un estat propi, sobirà, que ens permeti tenir lleis pròpies, independents, sense haver d'estar condicionats per un govern de governs. La llengua i la cultura d'aquest país es mereixen un tracte digne, un tracte de germà a germà. Els partits polítics que defensen els interessos econòmics, lingüístics i culturals de Catalunya estan més preocupats per la tendència de vot de l'electorat (en certa mesura, raonable) que no pas per la normalització de la llengua. La major part dels partits catalans observen tothora com bufa el vent dels partits estatals. La major part dels partits catalans ja ni es recorden de la manifestació de més d'un milió de persones el 10 de juliol del 2010, que semblava que podia marcar un abans i un després.

Als indignats contra la política econòmica dels governs espanyol, autonòmic o municipal, contra la banca, contra les retallades socials…, s'hi podrien afegir, a Catalunya, tots els qui estem indignats, a més, pels insults maquillats, o no, que pateixen la llengua i la cultura catalanes. Som una nació reivindicativa, però alhora poc valenta encara perquè el dret a decidir sigui un clam unànime amb la representació parlamentària òptima. Ens cal un tomb, que ja ha iniciat la societat civil i que s'ha de vehicular políticament, sempre per la via democràtica i pacífica i amb el suport internacional que no hi ha dubte que obtindrem, malgrat les amenaces pseudoboicotistes.

Tenim futur com a poble

Passen els anys i el nostre dret a decidir ha quedat, de moment, en un mer acte simbòlic que no s'ha solidificat. I no podem permetre, ni un minut més, que Catalunya sigui un referent de despropòsits, d'actes frustrats. L'economia catalana pateix un llast important empès pel govern estatal, i d'aquest llast ens en podem alliberar si hi ha cohesió social, cohesió de país, de nació per liderar projectes del tot plausibles. Hi ha raons, moltes, per creure que tenim futur com a poble, amb una llengua i una cultura riques, amb maneres de fer pròpies que podem continuar exportant (el futbol n'és una, el Barça ho ha demostrat amb el seu futbol tan elegant, vist per milions d'espectadors de tot el món), o amb actius com la gastronomia o el clima.

Ens podem autoenganyar fàcilment amb les estadístiques sobre l'ús de la llengua, per exemple, si hi creiem cegament (vegeu dades sobre el coneixement a l'Idescat, que contrasten amb les de l'ús!), perquè si realment són certes, cosa que no poso en dubte tècnicament, ens hauríem de creure també que no cal que l'administració dediqui gaires esforços al seguiment de la política lingüística en tots els àmbits de la societat: ni en les quotes tan escasses de cinema en català, ni en els comerços, ni en l'ensenyament, ni en els jutjats, ni en la política contra les seleccions catalanes, ni en les emissions de TV3 al País Valencià, ni en tants altres sectors socials, econòmics, culturals que no esmentaré per no atabalar el lector.

Ni els lingüistes són els redemptors de la llengua ni tampoc els partits polítics, per avançar amb dignitat a favor de la llengua i la cultura del nostre país. Tenim 32.000 km² i set milions i mig d'habitants, amb greus preocupacions econòmiques i amb il·lusions per exportar. Necessitem repensar Catalunya en clau de futur, i aquest futur el tenim aquí mateix, en el dia a dia, en les petites idees que, unides, fan que creixin a espatlles de gegant. Tenim el país que tenim, però el futur, que ja és present, només depèn de nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Abril Español
Altres articles de l'autor

Publicat a

Més llegides